Publicitat
Publicitat

Tres no fan Iniesta però s'hi han d'acostar

Sense el manxec, André Gomes, Denis i Arda es repartiran protagonisme a l’interior esquerre primera temporada segona temporada primera temporada

Qui pot fer d’Andrés Iniesta? Ningú. Llavors, qui ho intentarà? Mentre Iniesta picava amb el puny la gespa de Mestalla, maleint-se pel gest amb què el seu genoll havia reaccionat a la dura entrada d’Enzo Pérez, la mirada barcelonista repassava la banqueta i la plantilla per trobar-hi un substitut. Hi havia André Gomes sobre el camp, i quedaven Rakitic i Denis Suárez (més Arda Turan i Rafinha, a Barcelona). Però la vehemència amb què el manxec va reclamar l’entrada dels metges ja feia pensar en una lesió greu. El jugador que entrés no hauria de ser una alternativa momentània. En concret, haurà de ser una solució estable de gairebé dos mesos i, per tant, serà una situació a la qual caldrà que el Camp Nou s’acostumi, començant avui contra el Granada (20.45h, Movistar Partidazo).

En el fons, però, Iniesta ja no jugava partits com el d’avui (de nou jornades de Lliga, el manxec només ha jugat tres partits de titular i ha participat en dos més) i només porta 488 minuts aquest curs. Ha jugat menys que André Gomes (499), poc més que Denis (431) i substancialment menys que Arda, que gairebé el dobla (768, tot i que amb participacions en altres posicions). Rafinha, potser el candidat més dèbil a ocupar l’interior esquerre, l’igualarà quan jugui un partit i mig més (364). Aquest aparent poc protagonisme és la conseqüència d’una curosa vigilància dels minuts del manxec, reservat especialment per als grans escenaris, i la lògica reacció després d’un estiu amb dos migcampistes fitxats. L’ overbooking d’interiors que espantava a l’agost permetrà minimitzar l’impacte de la baixa d’Iniesta. ¿Però què poden aportar cadascuna de les opcions que pot valorar Luis Enrique?

André Gomes

Trenca la prudència a cavalcades

Incorporat més tard després de guanyar l’Eurocopa, André Gomes va arrencar la temporada per darrere de Denis Suárez en la lluita per ocupar els minuts que deixaven Rakitic i Iniesta al mig del camp. Però el portuguès ha anat guanyant protagonisme, convencent per potència, per solvència, per estabilitat. És un valor força segur ara per ara, d’integració gairebé immediata. No se li recorda encara cap gran partit, eclipsat pel trident en l’últim terç de camp (a Mestalla, sovint deixava alguna passada filtrada o gran gol) i cohibit pel desig, sobretot, de no fallar (típic del procés d’adaptació al Barça), però s’ha anat colant en les alineacions cada cop amb més freqüència. Quan ho ha fet, però, ha sigut per actuar al perfil dret (és a dir, fent de Rakitic) i ha sigut Arda Turan qui ha fet d’Iniesta, com al Molinón o a Balaídos.

Si André és l’escollit per fer d’Iniesta, pot oferir recorregut, capacitat per anar d’àrea a àrea, una idea que encaixa amb el rol que Luis Enrique ha pensat per als seus interiors. El perfil d’Iniesta va lligat a una versió de més control, que baixi a la base a recollir pilotes i aclarir la sortida, i aquí el cos tècnic ja ha demostrat que hi confia, quan l’ha posat en el lloc de Busquets. A tres quarts de camp ha de guanyar influència en la possessió i trencar la closca d’ara, còmode en un segon pla.

Arda Turan

Un ritme especial i el candidat més incert

“El míster em va demanar més desmarcatges a l’àrea, cap a gol, i pressió alta a camp rival”. Arda Turan va explicar d’aquesta manera la seva aparició en la segona meitat a Mönchengladbach, potser el seu millor partit com a interior. Aquell dia, però, va situar-se a la banda dreta, en substitució de Rakitic, i va marcar un gol gràcies a una assistència d’Iniesta. Literalment fent del manxec (a Gijón i Vigo) no ha acabat de convèncer, ha rendit millor quan ha jugat d’extrem en el lloc de Neymar. En la convivència amb el brasiler encara ha de fluir més. Tot i així, Arda té un tempo de joc especial, sembla l’únic capaç de retenir la pilota com només sap fer Iniesta en situacions límit. Turan és una garantia de protecció, no perd pilotes (92% d’efectivitat). Però la seva lectura de joc no sempre encaixa amb el ritme que pot convenir més al Barça. No aporta pausa quan cal, recicla la seva inèrcia matalassera i alimenta les ganes de contracop del trident, amb una mirada vertical molt de Simeone. I, de vegades, frena la circulació, la fa més lenta amb un excés de passades enrere o de tocs curts. El suport que sempre ha rebut de Luis Enrique li fa guanyar opcions en l’escenari d’ara, amb Iniesta fora de combat i amb Rafinha com a millor alternativa si cal reemplaçar algun dels atacants. A través d’Arda es pot descobrir un Barça dins un 4-2-3-1 similar al que va acabar a Mestalla, per potenciar Messi per dins i camuflar l’absència d’Iniesta.

Denis Suárez

La peça més natural i la que demana més temps

El dia de la presentació Denis Suárez va avisar que venia per ser interior, que volia heretar el 6 de Xavi i que s’emmirallava en Iniesta. Tenia les idees clares i, des de l’agost, va intentar anar deixant empremta de la seva bona tècnica i privilegiada visió de joc. Va ocupar el triangle titular, amb Busquets i Rakitic, contra el Betis, l’Athletic i l’Alabès, sempre al sector esquerre, el d’Iniesta. En pretemporada també va mostrar l’habilitat per entendre’s amb Messi i barrejar talent a la zona central, però a la banda contrària. Per perfil, tant físic com de toc, Denis sembla el substitut més natural del manxec, però les seves conduccions encara no trenquen rivals amb la contundència que ho fa Iniesta, tot i que està tenint més presència a l’àrea que André. Ha de millorar en el cos a cos per ser menys dèbil en el xoc, però ho compensa amb una gestió de la pilota segura, amb un 90% d’eficiència. En part perquè, com André Gomes (56%) o Ivan Rakitic (57%), només arrisca en el 55% de passades endavant. Iniesta es desmarca d’ells (68%), al més pur estil Lionel Messi (66%), mentre que Arda Turan és qui més mira enrere (47%). Denis Suárez ja podria rendir, però perdrà punts en els grans dies.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT