Segons un estudi del RACC, cada any hi ha 16.000 accidents de trànsit per la col·lisió de vehicles contra animals que creuen la calçada. El 2010, per exemple, van morir vuit persones i quaranta van patir lesions greus per aquesta circumstància. I és una xifra que cada vegada creix més. Tot i que desentendre's d'un animal pot representar una multa bastant important, cada any els propietaris abandonen més de cent mil gossos (!) a l'Estat. I són precisament aquests animals els que, juntament amb els cabirols i els senglars, sumen la majoria dels accidents amb participació de bèsties, sobretot d'origen silvestre. Justament és ara, a les portes de les vacances d'estiu, quan hi ha més abandonaments de mascotes, sobretot gossos, una espècie que representa 9 dels 20 milions d'animals de companyia que diuen que hi ha a l'Estat.

Els accidents de circulació amb gossos acostumen a tenir tres tipologies diferents: 1) l'animal és atropellat perquè circula sense control per un via transitada, ja que és feréstec, s'ha perdut o ha estat abandonat; 2) el gos passeja controlat amb l'amo, com si fos un vianant més, i l'atropellen, i 3) el gos forma part del passatge d'un vehicle que té un accident, en alguns casos provocat per un mal sistema de transport.

L'article 11.2 de la llei de trànsit i seguretat viària especifica que la càrrega o els animals no poden interferir en la maniobrabilitat i la llibertat de moviments del conductor. La majoria de propietaris de gossos desconeixen que si incompleixen aquesta normativa els poden castigar amb sancions superiors als cent euros.

En cas d'accident, un gos que viatja a l'interior d'un cotxe sense cap sistema de retenció es pot convertir en un míssil disparat contra els altres ocupants del mateix vehicle. Imaginem que el cotxe circula a 50 per hora i suposem que el gos pesa 20 quilos; si hi ha un xoc frontal, la càrrega d'impacte que pot significar l'animal llançat contra un altre passatger por ser d'uns 700 quilos, cosa que podria provocar lesions greus i fins i tot mortals.

Com passa amb els nadons i els nens petits que viatgen en cotxe, els sistemes de retenció són diferents en funció de la morfologia, la talla i el pes de l'animal. El gos no pot anar deslligat dins l'habitacle del vehicle, i per tenir-los controlats existeixen diversos sistemes: a través d'un arnés, que es bloqueja mitjançant el cinturó de seguretat o els ancoratges Isofix del cotxe; separat per una xarxa divisòria, especialment recomanable en els cotxes familiars, i, si no és un gos gaire gran, dins d'una caixa de transport.

En cas d'optar per l'últim sistema, si la caixa és grossa perquè el gos és gran, val més posar-la al maleter, en sentit transversal respecte a l'orientació de la marxa i com més enganxada al respatller millor. Si és mitjana, cal dur-la dintre de l'habitacle, darrere els seients del davant, a terra. En cap cas hem de col·locar el transportí sobre els seients, ni assegurat amb els cinturons, perquè totes les proves fetes demostren que s'acaba trencant i l'animal surt disparat contra els altres ocupants.

Un altre factor a tenir en compte és que quan els propietaris s'aturen en una àrea de servei o de descans, han de controlar el gos per evitar que sigui atropellat o provoqui algun accident.