Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Arda i la mà negra

Només va fallar l’equip, perquè si algú hagués imaginat i treballat per un escenari més propici pensant a desestabilitzar el Madrid abans d’un clàssic, no se n’hauria sortit. Un dia abans del partit, Cristiano veu publicada la seva enginyeria fiscal a la premsa espanyola, Florentino arriba als límits del seu control mediàtic (important però no suficient per aturar una notícia com aquesta) i el Madrid perd aquella aura d’invulnerabilitat que l’acompanya des dels temps de Bernabéu. Només van fallar Arda en fer una falta inútil i Mascherano a l’hora de defensar Ramos per tancar una jornada rodona. Divendres impacte mediàtic, dissabte tres punts al clàssic, diumenge debat a Valdebebas i no a Sant Joan Despí i la setmana del pont llegint El Mundo amb crispetes.

Fins ara vivíem en el món de les paradoxes de difícil explicació. Com per exemple en la de l’Agència Tributària perseguint el màxim contribuent de l’Estat a nivell personal mentre passaven desapercebuts moviments a les illes Verges. O la situació de Mascherano, obligat a acceptar un mal pacte davant l’expectativa d’un judici penal de pronòstic incert, en contrast amb la d’un exjugador del Madrid acusat exactament del mateix però que se n’ha sortit sense sentir la pressió per un pacte judicial amb Hisenda. Molt probablement, trobaríem moltes altres paradoxes si ens dediquéssim a examinar amb lupa els processos fiscals a esportistes professionals, directius i presidents dels clubs més importants de l’Estat.

La mà negra. Quantes vegades s’hi ha referit determinat entorn per explicar els problemes judicials que ens han trasbalsat els últims sis anys. Observant des de fora la tempesta que cau sobre can Mendes i can Ronaldo, i si un no coneix el tarannà del Barça i dels seus gestors, algú podria tenir la temptació de fabular que tot plegat fos una venjança servida amb paciència i cap fred. Segur que no és el cas, però seria bonic imaginar una reacció blaugrana des de les clavegueres per defensar Messi, tornar el cop a qui suposadament podria haver estat interessat a fer mal al Barça, i desviar l’atenció de l’Audiència Nacional i Neymar a Portugal i les illes Verges. Si és així no ho sabrem mai. Només ens podem aferrar a la certesa que ningú al club haurà imaginat una jugada així de maquiavèl·lica. Que el més normal al Barça, dins i fora del camp, és repetir una vegada i una altra la falta d’Arda al minut 89.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT