Publicitat
Publicitat

RUGBI

Quatre seleccions aspiren a coronar-se campiones

Arrenca el Trofeu de les Sis Nacions de pronòstic més incert

El campionat més antic del món comença avui amb un cartell en què fins a quatre seleccions aspiren a obtenir el títol. El Sis Nacions de pronòstic més incert comença amb un Escòcia-Anglaterra.

. Quan dissabte l'àrbitre gal·lès Nigel Owens xiuli l'inici del partit a l'estadi de Saint-Denis que enfrontarà les seleccions de França i Itàlia, la 112a edició del Trofeu de les Sis Nacions haurà començat de manera oficial. La primera jornada ens oferirà un emocionant Escòcia-Anglaterra, que encara es coneix com a Calcuta Cup, amb alguna cosa més que el prestigi esportiu en joc.

El Trofeu de les Sis Nacions (que en principi només enfrontava les quatre nacions sota sobirania britànica) va néixer oficialment el 1883, com a herència de la Copa Calcuta (una competició que enfrontava de manera anual les seleccions d'Escòcia i Anglaterra), que es disputava des del 1879, cosa que converteix el Sis Nacions en la competició per nacions més antiga del món. D'aleshores ençà aquest torneig només s'ha deixat de celebrar a causa de forces majors, com les dues guerres mundials o els disturbis civils a Irlanda del Nord derivats del Diumenge Sagnant del 1972 a Derry, que ben aviat es van convertir en una espiral de violència i tensió que van impedir el desenvolupament del campionat.

Al llarg de tots aquests anys el Sis Nacions s'ha guanyat una aurèola mística entre els amants de l'esport en general i del rugbi en particular. Sense anar més lluny, el rugbi és l'únic esport en què Irlanda juga de manera oficial com una sola nació, tot i que està políticament dividida en dues administracions diferents. El Sis Nacions també ha intentat mantenir al màxim l'esperit amateur de la competició (sobre el paper els jugadors no reben cap sou per jugar amb la seva selecció). Amb el pas dels anys, la competició s'ha anat ampliant successivament amb la inclusió de França (en primer lloc el 1910, expulsada en la dècada del 1930 acusada de professionalisme i finalment readmesa el 1940) i la més recent inclusió d'Itàlia (l'any 2000). La repercussió del Sis Nacions traspassa la dimensió merament esportiva, i passa a l'àmbit social i polític. En aquest sentit, caldrà estar molt atents a l'Escòcia-Anglaterra que es jugarà dissabte a Edimburg, un autèntic clàssic del Sis Nacions que aquest any es veu condimentat pel terratrèmol polític que ha suposat la iniciativa del referèndum per la independència d'Escòcia proposat pel president escocès, Alex Salmond.

L'edició del Sis Nacions d'enguany es presenta més atractiva que mai, amb més aspirants que mai a la victòria final. Anglaterra, l'actual campiona del trofeu, hi arriba lluny del seu millor moment de forma. Gal·les i França buscaran fer palesa la millora apuntada els últims mesos (en especial en la passada Copa del Món, en què els dos equips van rendir a un gran nivell). Irlanda tanca el grup de seleccions favorites a la victòria final, per bé que determinades baixes resten opcions als irlandesos. Per acabar, les dues ventafocs del torneig, Itàlia i Escòcia, tractaran de donar la sorpresa contra els principals favorits (especialment en els partits que disputin com a locals) i vendre ben cara la pell lluny dels seus feus.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT