Aval per a Luis Enrique
BarcelonaAmb posat seriós, Andrés Iniesta conversava amb Robert Moreno abans de l’entrenament d’ahir a la Ciutat Esportiva, i gesticulava, potser comentant els detalls que van deixar el Barça sense victòria contra l’Alabès. Potser repassaven tot el que Luis Enrique Martínez va reunir dins el “mal còctel” que va condemnar els blaugranes a una derrota inesperada a la Lliga. A dos dies del debut a la Champions, contra el Celtic, la traveta dels vitorians dóna un toc d’atenció al vestidor, que ahir intentava recuperar el to per afrontar la cadena de partits que els esperen aquest mes de setembre, amb dobles compromisos fins a la pròxima aturada per seleccions.
És el context, de fet, que justifica l’1-2 de dissabte al Camp Nou. Per la falta d’encert blaugrana, per la revolucionària alineació, per les rotacions. L’esforç del tècnic asturià a la sala de premsa, però, va centrar-se a argumentar la derrota sense caure en la temptació de les excuses. El que demanava Luis Enrique era un aval, un vot de confiança de l’afició per a una plantilla que ha demostrat que sap gestionar els alts i baixos de la temporada. I de passada per a ell, focus de les primeres crítiques.
Luis Enrique amb prou feines ha perdut l’11% del centenar de partits que ha dirigit al Barça. I ha perdut més cops amb l’onze de gala, que inclou el trident i la resta de peces principals, que amb una alineació transgressora. Però en l’imaginari barcelonista més recent cueja aquella derrota a Anoeta el gener de la primera temporada que va estar a punt de desmuntar el projecte del triplet.
El triplet. I la resta de títols que han seguit omplint les vitrines del club des de l’estiu del 2014. Aquest era l’aval invisible que recordava l’ex del Celta, però no tant perquè s’hagi de perdonar tot al grup a partir d’ara, sense exigir-li millors prestacions que dissabte davant l’Alabès, com perquè el cos tècnic ha demostrat els dos anys anteriors que és capaç de gestionar el curs amb eficàcia.
Les rotacions no són cap novetat en aquest tram de la temporada. L’arribada esglaonada de jugadors durant els mesos de juliol i agost, més el desig d’implicar tothom en la dinàmica des del començament i quan les competicions encara no s’estan decidint, anima Luis Enrique a anar canviant les peces constantment i no repetir alineacions. Ja va rebre crítiques els primers mesos al Camp Nou, pel que l’afició considerava un mareig per als futbolistes. “L’equip necessita estabilitat”, se sentia dir als passadissos de l’estadi, nerviosos per la falta d’autoritat futbolística que desprenia l’equip. Però, sobre aquest pla de minuts calculats i a mida de cada futbolista, el Barça va arribar fresc a final de temporada i amb recursos per als diferents escenaris que es va trobar en els mesos decisius. A Madrid, l’immobilisme de Carlo Ancelotti amb els seus onze escollits durant el primer quadrimestre fins al Mundial de Clubs va passar d’elogiat a criticat quan els resultats van treure la raó a l’aleshores entrenador blanc. ¿La fórmula ideal eren les rotacions? ¿O era memoritzar una alineació titular?
Luis Enrique ho ha tingut clar des del començament: “Necessitarem a tothom implicat fins al final”, repeteix en cada compareixença. I davant l’Alabès va limitar-se a executar el pla que semblava més adient per al dia en qüestió: fer una barreja entre els jugadors més frescos del grup -deixant a la banqueta Luis Suárez, l’últim a incorporar-se després de jugar amb l’Uruguai, i els que arrossegaven problemes físics, com Messi, Iniesta i André Gomes-, i els que podien tenir una dosi de motivació més alta -d’aquí l’absència de Piqué, per exemple, o la titularitat d’Arda Turan, Aleix Vidal i Alcácer-. Res de nou, era la mateixa estratègia que s’havia fet anteriorment després d’altres aturades de Lliga i en prèvia europea. En la primera temporada, en la visita de l’Eibar a l’octubre, després d’una aturada i abans d’enfrontar-se a l’Ajax a la Champions, es va prescindir de Busquets, Iniesta i Rakitic. Es va guanyar 3-0, i res a dir. L’any passat, en un tram de temporada idèntic al de dissabte, també es va deixar Leo Messi a la banqueta perquè acumulava molèsties de la seva selecció. L’atreviment era al Vicente Calderón i tampoc va haver-hi cap reacció negativa perquè l’1-2 la va apagar.
La diferència és que dissabte es va perdre i el resultat acostuma a debilitar l’autoritat moral del tècnic. La contradicció paral·lela és que tot i que s’ha parlat de la necessitat de fer descansar alguna pota del trident en els partits més assequibles, resulti que la visita al Camp Nou d’un equip que acaba d’ascendir no era el dia. Els aficionats del Còrdova tampoc van veure Neymar d’inici en un partit del 2014, ni els del Llevant a Suárez el 2015.
“Si pogués jugar el partit ara sabent què passarà... -va dir Luis Enrique, per tancar el debat de les hipòtesis-. Decideixo sempre el millor per a l’equip. Sé el que estic fent”. I, almenys en els dos anys anteriors, ha tingut raó.
