Publicitat
Publicitat

FUTBOL SALA

Guanya la Lliga a Múrcia i suma el quart títol de l'any

El Barça Alusport completa la millor temporada de la història

Història viva. Una secció de present i de futur que no renuncia a res. La Lliga que ahir va aconseguir a Múrcia el Barça Alusport -la segona consecutiva i a la pròrroga- és una prova més de la grandesa d'una secció que només fa sis anys que és professional. Al campionat de Lliga, decidit en el cinquè partit de final, s'hi ha de sumar la Lliga de Campions i la Copa del Rei i d'Espanya. Quatre trofeus per passar a formar part d'un capítol important de la història del Barça, que acaba amb un total de 18 títols.

El partit d'ahir a Múrcia no va ser fàcil. Un partit de tu a tu, tens, elèctric i amb un públic més pendent de protestar i escridassar el Barça que del partit en si. Ningú va dir que seria fàcil i el Barça va saber patir per tornar a vèncer a Múrcia i guanyar la Lliga per segon cop en tota la història. I totes dues vegades en aquest play-off a la pròrroga.

Com en els quatre partits anteriors, ElPozo Múrcia va començar colpejant primer. Un clàssic. El que potser necessita sempre el Barça per reaccionar. Cristian, titular ahir, va fer un molt bon partit. Però al minut 9 i amb un penal en contra va deixar pas a Sedano. El suplent del Barça va aturar el penal a Esquerdinha i va donar ales al Barça. Però a la segona ElPozo no va perdonar i De Bail va fer l'1-0 en un xut des de la frontal. Immediatament després va aparèixer Javi Rodríguez. En el seu últim partit amb el Barça el capità va empatar el matx en dues ocasions. Primer al minut 14 i després també en el segon temps al minut 26. De l'1-1 es va passar al 2-2 i amb un penal més que discutible -el segon en contra, gairebé inèdit en futbol sala- Miguelín va fer el 3-2. Aquest cop Sedano no hi va poder fer res.

Els últims deu minuts van ser encara més durs. El títol estava en joc i tot s'hi valia. El Barça no va renunciar a res i Carmona s'ho va jugar tot al porter jugador. I li va sortir bé. Saad es va situar de cinc i Lozano, en una falta, va empatar el partit a 3, el resultat amb què es va arribar a la pròrroga, en què Lozano i Wilde van decidir amb tres gols (3-6). Un sensacional final per a una sensacional secció.

Més continguts de