Publicitat
Publicitat

EL DERBI DE DISSABTE

La rivalitat entre el Barça i l'Espanyol ja es viu en categories inferiors

Un derbi forjat Als planters

El primer i el quart classificats de la Lliga aposten sense embuts pel futbol forjat a casa seva. El derbi de dissabte serà el triomf de la feina feta a les categories inferiors de La Masia i de Sadrià .

Des de fa un parell d'anys, els Barça-Espanyol de Primera Divisió s'han convertit en una extensió dels derbis que hi ha cada any a totes les categories del futbol base. I potser el duel d'aquest dissabte a l'estadi de Cornellà-El Prat es pot considerar el zenit en aquest aspecte, ja que en l'onze titular podria haver-hi fins a vuit jugadors formats a casa per part del Barça,i cinc o sis per part de l'Espanyol (a banda dels que es quedaran a la banqueta), i amb aquests equips l'un és líder i l'altre, quart.

No hi ha ningú que conegui més el futbol base dels dos equips que Abert Beniages, actual director de l'Escola de Futbol del Barça, i Pepín Cabezas, ara coordinador dels cadets i juvenils, encara que tots dos han interpretat tots els papers de l'auca dels respectius planters. "Quan dissabte mirem el Barça-Espanyol i veiem que hi ha jugadors en els dos equips que tu has vist jugar d'alevins competint entre ells des de fa anys, per a nosaltres dos serà una alegria immensa, i per al futbol català també, esclar", assegura Albert Benaiges. També entén que això forma part de seva feina, com la part contrària d'aquest èxit: "De vegades també ens toca veure com aquell noi a qui li vas dir que no tenia qualitat acaba triomfant en un altre lloc; és així".

Si una cosa està clara del derbi és que serà un partit intens. La principal conseqüència de tenir tants jugadors del planter al primer equip és que saben millor que ningú què significa un derbi, ja que, durant l'etapa de formació, l'Espanyol per a uns i el Barça per als altres, ha sigut i és el rival a batre, l'equip amb qui s'han juguat els títols i han jugat la majoria de finals. Aquí no hi ha cap Reial Madrid, l'enemic és el veí. "En futbol base les diferències són mínimes, un any guanya el Barça i l'altre l'Espanyol", admet Pepín Cabezas. I Benaiges, que se'n recorda de Miquel Palanca (ara a l'Elx de Segona Divisió) com una tortura pel Barça perquè sempre els marcava gols, afegeix: "a vegades va per fornades, però en general les lligues es decideixen en els duels directes i com a molt en qui és capaç de guanyar a la Via Férrea de Cornellà i qui no".

El Barça i l'Espanyol no només són els dos millors planters de Catalunya -seguits del Cornellà i la Damm-, si no que són dos dels millors planters de l'estat actualment, junt amb el Reial Madrid i el Vila-real. Per això quasi tots els equips de Primera Divisió tenen un jugador, o més d'un, format a la Masia o a Sadrià (Ciutat Esportiva de l'Espanyol). "Els equips d'un nivell molt alt com l'Espanyol a vegades no deixem créixer als jugadors perquè sempre estem buscant l'excel·lència, el millor, i a vegades tapem a altres futbolistes, llavors aquests marxen i acaben creixent en altres equips on poden jugar més minuts", reconeix Pepín Cabezas. "Mira el cas de Jordi Alba, al Barça en el seu moment no vam comptar amb ell, llavors era un mitja punta, i ara està jugant de titular al lateral esquerre del València i ho està fent molt bé, on ha pogut créixer com a futbolista, i això també dóna molta satisfacció", apunta Benaiges.


Les medalles d'un descobriment
Pepín Cabezas i Albert Benaiges podrien presumir si volguessin de ser els que van veure per primer una llarga llista de jugadors que ara mateix són estrelles del futbol, i de ser els que els van fitxar pel seu club, però no els agrada fer-ho. "A vegades passa que quan un nano del planter triomfa tothom es vol penjar la medalla, i jo crec que s'haurien de repartir els mèrits, és un treball de molta gent a l'hora", explica Cabezas. A Iniesta, per exemple, qui el va veure jugar en aquell torneig de Brunete vestint la samarreta de l'aleví de l'Albacete va ser Albert Benaiges, però a ell no li agrada recordar-ho així: "Que un jugador triomfi és un treball d'equip: del que el veu, del que negocia, del que convenç els pares, de tots els entrenadors que té, de tots els delegats, utillers i massatgistes que l'han cuidat... és un treball d'equip i de club, no és mèrit d'una sola persona", reflexiona amb modèstia.

Tot i que Pepín Cabezas i Albert Benaiges són bons amics perquè es coneixen de fa molt temps -"sempre hem coincidit en tots els derbis, a les banquetes o com a coordinadors, o fins i tot anant a veure campionats de seleccions arreu d'Espanya", apunta Pepín-, la seva feina és competència directa. "Sempre volem fitxar als mateixos jugadors, als bons", diu Benaiges. Pepín Cabezas, però, recorda que davant del Barça sovint és difícil lluitar: "Ells tenen més potencial i diners i quan volen un jugador és difícil que els diguin que no; nosaltres hem de ser més ràpids i oferir-los el que el Barça no pot perquè és molt gran, més caliu, i explicar-los que a l'Espanyol tindran més opcions d'arribar a Primera", explica Pepín, que tot i això recorda com Marc Barta i Oriol Romeu els va tenir ell a l'Espanyol de molt petits i després van marxar al Barça. Benaiges hi està d'acord, però discrepa en l'últim punt: "Està clar que fa uns anys era així, que hi havia jugadors que preferien l'Espanyol perquè la seva sortida a Primera Divisió era molt més fàcil, però ara, tal com està el Barça, que tenim uns tècnics om Guardiola que han cregut més en el planter, també els podem oferir el mateix".

De la mateixa manera, Cabezas explica que amb Pochettino a la banqueta del primer equip espanyolista estan potenciant encara més el planter: "Estem pujant als nois que destaquen a categories superiors per la seva edat, estem planificant la feina perquè siguin cada cop més joves els que pugin. Amb aquesta política també se'ns obren noves perspectives per oferir als jugadors que vulguin venir a l'Espanyol".


Sandro, entrenat pels dos
L'actual president del Barça Sandro Rosell també va jugar a futbol de jove -va jugar una temporada al Sant Andreu al costat de Joan Laporta-, i durant la seva etapa de formació va tenir com a entrenadors a Pepín Cabezas i Albert Benaiges.

Amb Benaiges, que recorda que era un extrem molt ràpid, va coincidir al Sants, i amb Cabezas a l'Hospitalet: "Nosaltres busquen sempre els futbolistes que puguin tenir nivell per jugar a Primera, i clar, no és fácil, però hi ha jugadors que amb menys qualitat però amb molt de treball també poden arribar a Primera", recorda Cabezas.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT