BARCELONAAmb dos dels deu jugadors que va utilitzar coixos i amb un equip fatigat fins a l'extrem, el Barça Regal va aconseguir revalidar ahir el títol de campió de la Lliga Endesa en imposar-se al Reial Madrid en un cinquè partit apassionant que allarga la seva hegemonia, la tirania a què està sotmetent els rivals en una època per al record en un Palau Blaugrana que, ahir sí, va estar a l'altura de les grans nits del club.
L'equip blaugrana ha sabut renéixer en una sèrie per al títol que es va complicar i molt després del perdre el tercer partit a Madrid. En veure's contra les cordes, el Barça Regal va recuperar la valentia per afrontar amb ambició i orgull els últims dos partits d'una de les millors finals dels últims anys. El projecte blaugrana, que tot i el campionat aconseguit aquest estiu patirà una important reforma, encara està per sobre del que proposa un Reial Madrid que ahir va tornar a deshonrar el seu himne i la seva història en abandonar la pista quan Joan Carles Navarro estava aixecant el títol de campió.
El partit va començar preciós i, com tots els enfrontaments d'aquesta final, farcit de sorpreses. Per primera vegada Pablo Laso va apostar per Jaycee Carrol al cinc inicial i Xavi Pascual va respondre-hi plantejant una defensa mixta sobre l'escorta. Els canvis tàctics van ser constants i, abans de cada atac del Reial Madrid, l'entrenador de Gavà els va senyalitzar de tres maneres: mans obertes (mixta), dos punys (zona 2-3) i dos dits (individual). L'aposta, com al quart partit, va desconcertar el rival.
Joan Carles Narrarro, que va cometre dues faltes personals, no va durar ni 100 segons en pista i el Barça Regal va trigar més de tres minuts a anotar la primera cistella, però això no va ser un problema per arribar al final del primer quart amb un avantatge de quatre punts, perquè la defensa blaugrana va funcionar i el Reial Madrid tan sols va anotar 12 punts en 10 minuts.
Alguns dels jugadors del Barça Regal que durant tota la temporada han estat desapareguts han ressuscitat en aquesta final. És el cas de Joe Ingles, que va liderar uns rampells ofensius per donar al conjunt blaugrana una renda de vuit punts. Però el Reial Madrid va reaccionar i en va tenir prou amb tres minuts i mig per apuntar-se un parcial de 2-14 que va tornar a obrir el partit.
La final, la més valenta tàcticament dels últims anys, va convertir-se aleshores en un joc constant d'enganys en què els dos entrenadors van intentar confondre el rival, marcant una jugada i fent-ne una altra (Barça Regal) o canviant la defensa a la meitat de la possessió (Reial Madrid).
L'equilibri en el rebot va repartir segones opcions de la mateixa manera a tots dos equips i això va fer que, després d'un segon quart més ofensiu, el partit arribés al descans amb un marcador ajustat, tot i que favorable a l'equip local (39-34).
El descans li va anar bé al Barça Regal, que va aconseguir la màxima renda del partit (+9). El Reial Madrid va reaccionar i va atacar amb Mirza Begic i un lesionat Boniface Ndong ajustant una vegada més el marcador al Palau Blaugrana. L'equip blanc va respondre a cada acceleració blaugrana.
Els últims deu minuts d'un campionat apassionant van començar amb el Barça Regal dominant per nou punts de diferència un Reial Madrid cada vegada amb més dubtes. No és el mateix jugar amb gana de guanyar que amb por de perdre i l'equip blanc ho va evidenciar.
Pablo Laso va cremar l'últim cartutx amb la seva aposta favorita: Sergi Llull i Sergio Rodríguez junts en pista. El tècnic també va alternar una defensa mixta sobre Joan Carles Navarro amb una zona 1-3-1 fent suar, i molt, el Barça Regal, que, com Xavi Pascual tenia estudiat, en un final igualat es va mostrar molt superior al seu rival.
L'entrada a pista d'Erazem Lorbek (millor jugador de la final) va atorgar a l'equip blaugrana la tranquil·litat necessària per afrontar una recta final apassionant en què tres triples de Jaycee Carroll (dos) i Kyle Singler van donar emoció al desenllaç. L'encert en els tirs lliures de Lorbek, Mickeal i Wallace va impedir la remuntada d'un rival blanc que ha millorat molt, però que encara no està al nivell del Barça Regal.
