03/12/2016

El Barça encara no ha après que no pots deixar viu el Madrid

3 min
Keylor rebutjant una pilota amb els punys just davant de Lionel Messi, que va rebre un cop a la cara en aquesta jugada.

Cap / D’esports“Calma, calma, que els aficionats s’animin, que queda molta Lliga”, demanava Gerard Piqué quan encara se sentien les rialles dels jugadors del Madrid a les entranyes del Camp Nou. Poc després de veure com els deixebles de Zidane es feien una fotografia per celebrar un empat com si fos un botí de guerra, Piqué entenia que algú havia de donar la cara i aixecar l’estat d’ànim del barcelonisme. “Hem demostrat en més d’una ocasió que si estem al nostre millor nivell som imparables. Ens ho hem de ficar al cap”, deia el defensa, que exerceix de portaveu. Un altre cop.

Però el barcelonisme va posar-se el pijama sense tenir clar si estava més trist, emprenyat o nerviós, després de desaprofitar una gran oportunitat per provocar la primera derrota del Madrid de Zidane des del 6 d’abril. L’equip de Luis Enrique sembla no haver processat que és molt mala idea defensar un 1-0 contra l’equip blanc cedint faltes laterals -Luis Enrique va estirar les orelles a Arda Turan per haver comès la que acabaria amb el gol blanc-, que Sergio Ramos no pot quedar-se sol i que no pots jugar-te un partit amb els blancs a cara o creu. Sempre guanyen ells. Al Madrid se l’ha de derrotar abans, però Neymar i Messi van perdonar. I el madridisme va llepar-se els dits amb una recepta prou coneguda: un gol de Ramos de cap en els últims segons.

Les claus del Barça-MadridUn crit com el del defensa andalús ho pot modificar tot, com abans ho havia alterat tot el crit de Luis Suárez fent l’1 a 0, gol que va donar pas als millors minuts de joc del Barça en moltes setmanes. I no va ser una casualitat que el millor Barça fos el que tenia Iniesta, inicialment suplent, ja sobre la gespa. Però com l’any passat, l’equip de Luis Enrique no va tancar un clàssic a casa en què va marcar primer. I Zidane, molt encertat amb els seus tres canvis, va acabar fent més gran la seva fama de cavall guanyador.

El Barça segueix trist, conscient que va perdre un tren. No en passen gaires, com aquest. Després d’un primer temps molt igualat, amb baralles i pèrdues de pilota, Luis Suárez, fins llavors desaparegut, havia rematat de cap entre Lucas Vázquez i Varane. “El gol ens ha alliberat i hem tingut les idees clares”, deia sincer Luis Enrique, que just després va donar entrada a Iniesta per acabar de matar el partit. “És un jugador diferent i la seva aportació ha sigut brillant”, s’explicava l’asturià. El Barça hauria pogut sopar feliç si hagués sentenciat llavors, quan tenia la pilota i el vent a favor. Era el moment per fer seu un duel que fins al descans guanyava per punts, per poc, el Madrid. Fins al gol de Suárez, el Barça intentava jugar amb la pilota, però el Madrid jugava amb els nervis del Barça, ja que els sis punts de coixí marquen la diferència entre l’estat d’ànim dels dos equips. Només Busquets dominava la seva àrea en un partit en què André Gomes repetia de titular, sense enamorar però tampoc sense desentonar. El primer temps, amb quatre possibles penals, dos a cada àrea, va ser un duel brusc amb poca harmonia. I el Barça no acabava de trobar-se còmode, jugant més atropellat que el Madrid.

Luis Suárez

Tot va canviar amb el gol de Suárez al minut 10 de la segona part, en una jugada de pissarra en què l’uruguaià va guanyar-se l’espai per rematar amb el cor. El Madrid va decidir ordenar-se d’una manera diferent, avançant la posició de Modric. Els dos tècnics apostaven per dos jugadors poètics: Iniesta i el croat, i el Barça va semblar guanyar el duel amb control, arribades i ambició. Però Neymar, incapaç de veure porteria fa setmanes, i Messi, amb un xut creuat, van perdonar davant Keylor Navas. Zidane va decidir fer jugar un home que hauria pogut ser blaugrana, Marco Asensio, i de mica en mica l’eix del partit va acostar-se a Ter Stegen, fins a la falta d’Arda. El turc havia entrat per André Gomes, amb molèsties, cometent una errada de passerell. La falta que va fer va acabar convertida en el gol de Ramos, després d’una gran centrada de Modric. “Ha sigut injust, ens mereixíem guanyar”, deia Luis Enrique.

Sergio Ramos deixa amb un pam de nas el Barça (1-1)

Però el seu equip ja encadena tres empats consecutius i s’ha deixat 9 punts al Camp Nou. El Barça encara sembla un bon equip, quan no fa tant era molt més que això: era especial. Un equip que s’encomana a Iniesta com si fos un home sant, confiant que amb ell torni la llum.

stats