El Barça encara no toca
Si hem de jutjar pels tuits dels que van de vacances pel món comptant samarretes, el Barca guanya el Madrid per golejada als cinc continents. Però el Reial Madrid continua tenint una legió de seguidors a Amèrica. Dissabte a la tarda uns 57.000 espectadors van omplir el Lincoln Field de Filadèlfia. Era un públic majoritàriament hispà, entregat a la causa blanca. Fins i tot Zinedine Zidane es va fer un tip de firmar tot el que li van posar al davant i algunes reaccions femenines al pas de Cristiano Ronaldo em van recordar la histèria per Gerard Piqué.
A la graderia eren visibles algunes samarretes del Barca, que l'únic que van rebre va ser una xiulada. N'hi ha haver dos que van venir de casa vestits de blaugrana amb dues cartolines on hi havien retolat " ¿Por qué? ", que estaven asseguts just a sobre del túnel de vestidors, i José Mourinho va fer veure que no ho veia. També en futbol els nord-americans van als estadis a passar-s'ho bé entre cerveses, barbacoes i rondos als aparcaments tres hores abans dels partits. No s'hi viu aquell clima de vio lència verbal de les tribunes euro pees i fins i tot la graderia d'animació els queda com postissa. A Cristiano Ronaldo el més lleig que li van cridar va ser " Messi is better ".
Mourinho va ser discretament ovacionat pel públic, perquè la mirada entre perduda i severa amb què viu sota els focus no el fa gaire empàtic. No va fer ni un somriure, ni un gest de complicitat amb la graderia. Esclar que ara ja és mànager. Quan vaig preguntar a un component de l'expedició madridista que "què tal el mànager?", va somriure'm, va posar cara de paciència i va contestar-me: "De moment bé. Ja ho veurem quan arribin els resultats".
La roda de premsa postpartit la va fer el segon del portuguès, Aitor Karanka, a qui vaig preguntar per la Supercopa contra el Barça. Em va dir molt correcte i seriós que els quedava molt lluny. Casillas, preguntat pel mateix per la premsa madrilenya, també s'ho va treure de sobre: queden tres setmanes i molta feina física i tàctica per fer.
Va ser només un partit de pretemporada en una nit molt calorosa, però em va agradar més el Reial Madrid de la primera part, amb Özil i Xabi Alonso, que el de Pepe i Cristiano a la segona, per cert amb Pepe al mig del camp i Cristiano esbroncant els companys que no feien pressió i lamentant ostensiblement cada ocasió perduda.
Callejón va pencar molt i va marcar, i Benzema també va suar la samarreta. El que és una ombra del que era és Kaká. Un Madrid jove, faltat encara de la plenitud dels automatismes però amb molta qualitat, una fam tremenda de títols, i de revenja.
