Publicitat
Publicitat

COPA DEL REI ACB

El Reial Madrid recupera l'hegemonia en el trofeu gràcies a una defensa majúscula

El Barça perd la final de la Copa al Sant Jordi

Tres edicions de la Copa del Rei s'han jugat a Barcelona i tres títols ha guanyat el Reial Madrid, que ahir es va imposar al Barça Regal en una final disputada al Palau Sant Jordi. L'incontestable triomf del conjunt que entrena Pablo Laso, que va imposar la seva proposta, permet a l'equip madrileny recuperar l'hegemonia d'una competició que ja domina amb 23 títols, un més que l'equip català.

El Reial Madrid patia sota una aigua blaugrana i cada any es trobava amb el mateix problema: agafava forces, s'impulsava i intentava treure el cap per agafar oxigen, però quan estava a punt d'aconseguir-ho apareixia l'etern rival i el condemnava a seguir submergit. Ja eren dinou els anys que el conjunt blanc portava sense guanyar una Copa del Rei que, per tercer cop consecutiu, ahir volia aixecar un Barça Regal que va ser pitjor que el rival, però que sobretot va ser pitjor que ell mateix en les últimes dues temporades.

El Reial Madrid es va presentar a la final amb més confiança en el seu full de ruta. Animat per la victòria en la temporada regular, el conjunt blanc va oblidar la seva condició de visitant i va portar la iniciativa. El 0-5 inicial no va ser una anècdota sinó un resum d'una primera meitat en què el Barça Regal no va poder dominar el partit des de la defensa, tal com acostuma a fer.

Pablo Laso ha apostat aquesta temporada per dos tipus de bases molt similars. Sergi Llull i Sergio Rodríguez són dos jugadors ideals per fer córrer la pilota. La tria semblava arriscada a l'estiu, ja que l'equip blanc quedava condemnat a competir sense una proposta diferent, un pla B al qual recórrer en cas de necessitat. En canvi, els dos bases van saber fer arribar la pilota ahir a les posicions en què el seu equip tenia avantatge.

Obligat a jugar a la contra, sense la iniciativa tàctica, el Barça Regal va patir molt durant uns primers 20 minuts en què va encaixar 42 punts. La renda del Reial Madrid va arribar als nou punts i els llums d'alarma es van encendre al Palau Sant Jordi. Sense dominar des de la defensa, el conjunt blaugrana patia en atac, on Xavi Pascual es va desesperar per buscar un equip compacte.

Deu van ser les cistelles que el Barça Regal va anotar en dos primers quarts en què mai va donar sensació de jugar el partit que havia imaginat i menys encara de ser el campió de les últimes dues edicions de la Copa del Rei.

Les males notícies no arriben mai soles i la segona meitat va començar sense Chuck Eidson, a qui en una de les últimes accions del segon quart li va caure un jugador del Madrid a sobre. L'aler, amb una lesió al lligament lateral intern del genoll dret, no va poder competir més.

El Barça Regal sabia on anar per intentar remuntar un partit que perdia per 11 punts de diferència a l'inici del tercer quart i ho va fer. L'equip blaugrana va recuperar l'essència del seu joc i va començar a defensar com acostuma, inutilitzant les accions de l'etern rival i col·locant-se en disposició de disputar el partit. Un parcial de 18-8 va normalitzar la situació, deixant el Madrid tan sols un punt al davant.

El descomunal esforç no va tenir continuïtat i el Reial Madrid va saber recuperar la iniciativa. Va semblar que ho va fer gràcies a l'extraordinària actuació de Sergi Llull (MVP de la final) i de Jaycee Carroll (22 punts, tots a la segona meitat), però ho va fer, de nou, a partir d'una defensa que va convidar el Barça a atacar per on no havia de fer-ho.

La majoria d'equips intenten evitar amb una bona defensa les propostes del rival. El Reial Madrid, no. El conjunt blanc exagera un camí per al contrincant, que gairebé es veu obligat a acceptar-lo. En la majoria d'atacs els jugadors del Barça Regal van seguir aquesta proposta, sense pensar abans si era bona o no per als seus interessos. És un engany difícil de combatre, ja que els jugadors estan entrenats per detectar on hi ha un company sol i, amb aquesta proposta, sempre en troben un. El problema és que potser no és l'adequat per als seus interessos.

D'exemples n'hi ha molts. El Barça Regal sol treure molt profit d'un atac que comença amb un bloqueig directe i que continua amb el desplaçament del pivot fins a la cistella. Amb això s'obren tres camins: la penetració del base, una passada per sobre de la cistella per al pivot i una combinació amb el tirador que espera a la cantonada. El Reial Madrid va tapar sempre el segon i el tercer i els bases del conjunt blaugrana van trobar-se una vegada i una altra amb la pilota a les mans, sense cap jugador amb qui combinar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT