El Barça sap guanyar també quan pateix
Enviat especial a MönchengladbachA Europa no pots relaxar-te. El Barça va trobar-se contra les cordes contra el Borussia Mönchengladbach en un partit en què els homes de Luis Enrique van donar la volta al marcador més amb el cor que no pas amb el cap. A Alemanya, el Borussia va somiar durant bona part del partit amb mossegar el Barça i pispar-li punts, però els gols d’Arda Turan i Piqué van evitar mals majors. El Barça arriba al doble duel amb el Manchester City amb els deures fets, preparat per jugar-se amb els anglesos la primera posició amb avantatge gràcies a l’empat dels anglesos a Glasgow, malgrat que, en una jornada esbojarrada, per moments va semblar que tampoc el Barça guanyaria al Borussia-Park.
Arribar al cim del futbol mundial costa, però mantenir-s’hi, encara costa més. El Barça treballa per seguir instal·lat entre els millors, però a l’ombra, molts equips treballen per millorar, com el Borussia Mönchengladbach. Un club que era una pàgina en blanc i negre en els llibres d’història, però que feia anys que es preparava per a una nit així. I el Barça en va pagar les conseqüències. Durant bona part del partit, l’equip de Luis Enrique va perdre l’ordre i la calma, i va veure com un grup de jugadors joves sense gaire nom li faltava al respecte de la millor forma possible: jugant millor. A la segona part, però, l’experiència i el caràcter blaugrana van posar les coses al seu lloc amb dos gols que van arribar just després de dos canvis, els d’Arda Turan i Rafinha, que van enviar de pas a l’ostracisme un Alcácer que encara necessitarà temps per adaptar-se a un equip que sap guanyar sense Messi. Malgrat que Messi sempre s’enyora.
Aquest equip eleva tan amunt les seves expectatives que jugant malament és capaç de generar més perill que el rival. Sí, el Gladbach va donar-ho tot, però una versió descafeïnada del Barça va disposar de prou ocasions per no haver de patir. Ara, quan Thorgan Hazard va batre Ter Stegen als 34 minuts, ningú es va sorprendre. La força del Barça sempre ha sigut unir joc col·lectiu i individualitats, però a Mönchengladbach cap de les dues coses van tenir continuïtat. L’ordre i la solidaritat alemanya van aturar un equip orfe del talent de Messi. Exceptuant dues jugades, una rematada per Neymar Junior i una de Luis Suárez, l’equip de Luis Enrique no era reconeixible, com si la nova equipació, en què els colors es difuminen per crear una tonalitat difícil de descriure, fos el reflex del joc d’un equip desdibuixat. El control del joc no va arribar fins després de l’1-1.
El Barça, un club en què els debats formen part de la identitat, va aconseguir tornar de Mönchengladbach amb un bon resultat, però també amb algun debat obert. En va sortir mal parat Paco Alcácer, que va rebre la confiança de Luis Enrique per sortir en atac al lloc de Messi. Però el davanter valencià amb prou feines va tocar la pilota, absolutament incapaç de generar complicitats amb els seus companys. Víctima d’un partit fluix del Barça, tampoc va rebel·lar-se amb individualitats que marquessin diferències. A l’inici de la segona part, va deixar el seu lloc a Rafinha i, poc després, el Barça va empatar. Alcácer, però, va estar a l’alçada d’un partit en què el Barça va perdre les comparacions amb ell mateix. Un partit fluix, en què va costar imposar el ritme i controlar del tot la situació contra un Borussia especialment brillant abans del descans. El partit de Neymar va ser especialment desesperant. El brasiler mai s’amaga, però no va entendre el partit en cap moment, perdut en guerres individuals, en petites batalles i controls de pilota massa lluny de la porteria rival. Ben cert és que va aparèixer als dos gols, però Neymar, molts cops, es deixa portar pel cor.
El mal joc blaugrana va provocar les errades de Busquets -clau en el primer gol- i la desesperació d’un Neymar incapaç d’aportar el mateix que Messi. A la segona part, amb Rafinha i Arda, el Barça sí que va aconseguir controlar l’escenari, i Neymar, més acompanyat, va poder créixer. Tant ell com Luis Suárez van participar en la jugada del gol de l’empat, però per acabar de donar la volta va caldre un còrner en què Sommer va fallar i va deixar a Piqué el gol del triomf en safata. El dia que Ter Stegen va tornar a la seva ciutat, una errada del porter local els va recordar als aficionats per què Ter Stegen va marxar al Barça: per seguir guanyant, jugant bé o malament. Per aspirar a jugar finals de competicions com la Champions, on té molt de valor guanyar partits com aquest, en què, per moments, sembles perdut.
