Publicitat
Publicitat

LA VOLTETA MÀGICA

El Barça és indestructible

El Barça és indestructible. Per primera vegada en molt de temps va sortir al Bernabéu cedint el paper de favorit, i mediàticament avassallat per un entorn del Madrid que es creia, encara que ara faci riure, que havia invertit la història i que estàvem davant un canvi de cicle. Als 24 segons de partit, un error gravíssim de Valdés va propiciar que el Barça es trobés un gol en contra que confirmava els pitjors presagis. Ni un minut de partit i el Barça era a un pas de l'abisme, greument ferit per culpa d'una clamorosa falta de concentració, i amb la Lliga penjant d'un fil amb el Bernabéu bramant de fons. El cop va ser tan inesperat com terrible i al Barça li va costar sobreposar-se: no controlava el partit i perdia fàcilment la pilota. Fins que va emergir l'au fènix: una jugada colossal de Messi va habilitar un Alexis impressionant, que es consagra en el millor escenari en el moment oportú.

El rondo etern

El gol va reestablir l'equilibri emocional de l'equip, que a poc a poc va anar teixint una teranyina letal, on el Madrid s'anava ofegant a mesura que avançava el partit. Un cop va començar el rondo etern, liderat per un Iniesta meravellós que va convertir la gespa del Bernabéu en una sala de ball, un gol afortunat de Xavi i un estratosfèric cop de cap de Cesc van acabar amb les il·lusions d'un rival mediocre.

Una vegada més, el Madrid va acabar sent un equip vulgar pèssimament dirigit per un Mourinho impotent. S'havia disfressat de gran equip, però n'hi va haver prou amb un Barça arreglat per desemmascarar-lo. De fet, ahir el Barça es va limitar a lluitar contra ell mateix: va haver de superar primer la seva falta d'atenció i més tard sobreposar-se als fantasmes del pessimisme que tornaven a sobrevolar el camp. Als pocs minuts de partit, l'únic rival del Barça era el mateix Barça i la pròpia història, però aquest repte Guardiola i els seus deixebles ja han demostrat massa cops que el superaran tantes vegades com faci falta. Al davant, una vegada més, hi havia un rival sobrevalorat i entrenat per un comediant que es passejava despullat amb totes les misèries al descobert. Mourinho va tornar a maquillar les seves deficiències amb la violència habitual marca de la casa, i almenys caldrà concedir-li que els seus plors a les rodes de premsa serveixen al Madrid per no acabar partits com el d'ahir amb 4 o 5 expulsats. Però la derrota dolorosa d'ahir deixa al Madrid un futur negre amb una pregunta tan terrible com dolorosa: si no han guanyat ara, en el seu moment àlgid i amb el Barça lluny de la seva millor forma, quan ho faran?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT