Publicitat
Publicitat

Cafè Baviera

El Barça i la majoria absoluta

Desconfio, per tarannà, de les teories de la conspiració aplicades al futbol. Mai no m'he cregut que si el Barça, després d'anys d'intentar-ho, va guanyar la seva primera copa d'Europa al maig del 92, just dos mesos abans que la ciutat estrenés els Jocs Olímpics, va ser perquè convenia que els ciutadans estiguessin eufòrics davant d'un esdeveniment tan important que havia de sortir rodó. Una casualitat i prou, com tantes n'hi ha a la vida. I perquè Koeman va apuntar millor que Vialli, què carai. Però una cosa són les teories i una altra la combinació de dades històriques i palmaresos futbolístics. I, en aquest sentit, hi ha un titular molt clar: en l'anterior majoria absoluta del Partit Popular, el Barça no va guanyar cap Lliga. Si algun candidat abrandat -branca nacionalista- ho vol fer servir de cara als mítings finals, encara és a temps de deixar anar aquest argument de la por. No cal que recordin que van ser tres anys de Gaspart i el primer de Laporta. No cal que diguin que dues Lligues se les va endur el Madrid i dues més el València. No cal fer sang i recordar que el Barça, amb Aznar absolutíssim a la Moncloa, va quedar quart el 2000-01 i el 2001-02. Encara pitjor la temporada següent, en què l'equip, sisè classificat, va entrar per jugar la UEFA i gràcies.

L'ocàs del Barça durant aquells quatre anys no va ser qüestió d'àrbitres, ni de consignes del govern d'Espanya. Va ser una corrua de causes, per un grapat d'errors propis però també per un Madrid de Florentino Pérez que, de cop i volta, es va trobar amb la caixa molt plena per poder fitxar Figo un any, Zidane un altre, Ronaldo i tot el que calgués. Els diners van sortir del pelotazo de la venda de les torres, permès per les tres administracions implicades: l'Ajuntament, la Comunitat i l'Estat, tots tres amb el Partit Popular al poder i una oposició sense cap força. Com el mateix José Maria García va denunciar a la cara del mateix Aznar: "El pelotazo és l'escàndol més gran de tota la democràcia". Després, van silenciar el periodista.

Ara hi podríem tornar. Al setembre, una permuta de terrenys entre Gallardón i Florentino a la Castellana recorden ja l'inici de més capítols de la mateixa sèrie. De cara a diumenge, diuen que la majoria absoluta del PP està cantada, i molts analistes es consolen dient que Rajoy no és Aznar. En passió merengue, són equiparables, per bé que el fill de Rajoy és soci del Barça des del dia que va néixer per obra de l'empresari Ramón Fusté. Qui vulgui saber què va passar amb l'arribada d'un culer com Zapatero a la Moncloa, el resum és simple. Dues Lligues seguides per al Barça. I, en total, 5 Lligues en 7 anys de zapaterisme. En el PSOE, però, no hi ha remei. Rubalcaba també és més madridista que socialista.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT