El Barça perdona a Sevilla i acaba escaldat
Cap / D’esports21 partits després, Unai Emery va poder derrotar el Barça. 21 partits en què, ja fos amb l’Almeria o el Sevilla, havia patit golejades, humiliacions i també frustracions després d’actuacions dignes, com la de la Supercopa d’Europa. 21 partits després, Emery va poder derrotar el Barça just quan menys mèrits va fer. La punteria i l’efectivitat van abandonar, com per art de màgia, els jugadors del Barça en una derrota frustrant al Sánchez Pizjuán, la segona en els últims tres partits de Lliga. Però a diferència de Vigo, l’equip de Luis Enrique va posar sobre la taula prou arguments per endur-se la victòria. Però els pals i Sergio Rico van aguantar heroicament per donar al Sevilla un triomf inesperat.
En el tercer partit sense Messi, el Barça va fer un pas endavant en un escenari on normalment toca serrar les dents i patir. Una posada en escena orgullosa, en la qual no es van crear espais amb la possessió de pilota i el perill va arribar gràcies a la verticalitat d’un equip que es va desgastar en ajudes defensives i incorporacions de segona línia. El Sevilla, un equip ben treballat, va pressionar la sortida de pilota catalana i en alguns moments va controlar el joc contra un Barça que es deixava pispar la pilota i que trobava els espais gràcies a les recuperacions d’un Sergio Busquets que va néixer amb el do de ser omnipresent. Neymar, acceptant el repte de jugar en una posició on sol fer-ho Messi, gairebé com a mitjapunta, atacant pel centre, va liderar els atacs d’un equip que semblava apuntat a un concurs de xutar als pals. Luis Suárez, que va fallar un grapat d’ocasions, va enviar-ne una de deliciosa a la creueta quan el Pizjuán girava la vista cap a la catedral per resar.
Luis Enrique va donar galons a Sergi Roberto, brillant com a lateral, amb recorregut i ajudes, per davant d’Alves, mantenint un 4-3-3 que acabava per ser un esquema més ofensiu quan el Barça estirava les ales en atac. I tot amb Bravo ja recuperat a la porteria -que havia enviat a la banqueta Ter Stegen- i que va aturar els pocs atacs sevillans durant un primer temps en què Rakitic va liderar el joc, intel·ligent en les transicions, ajudat per la feina de Mascherano i Busquets. El Barça no va fer un primer temps d’aquells que recullen elogis per la plasticitat, però sí que va saber entendre què calia fer. Sense Messi calia sobreviure. Calia guanyar.
I el Barça va fer mèrits per guanyar, especialment durant un segon temps en què de mica en mica l’eix de gravetat del partit es va anar traslladant a prop d’un Sergio Rico convertit des de fa setmanes en un dels nous ídols dels aficionats del Sánchez Pizjuán. Amb cara de nen despistat i alt com un sant Pau, el porter andalús va anar aturant tots els xuts del Barça. La davantera blaugrana va oferir una exhibició de recursos, amb xuts des de la distància, un magnífic xut de falta de Neymar que es va passejar per la línia de gol, centrades dels laterals i jugades individuals. Neymar va patir la mateixa sort que Suárez al primer temps, i va veure com Rico ara l’eclipsava saltant-li als peus, ara s’estirava per allargar la mà i negar-li la glòria del gol.
El Barça va mostrar-se orgullós, especialment quan en els primers minuts de la segona part dues accions puntuals el van deixar contra les cordes. Una pèrdua de pilota de Busquets va acabar en una contra en què Gameiro va convertir en una estàtua Mathieu -fins llavors encertat com a central al costat de Piqué- i va trobar Krohn-Delhi tot sol al segon pal. Just després, Iborra va rematar de cap tot sol per fer el 2-0.
El campió de Lliga va marcar gràcies a un penal per mans de Tremoulinas que Neymar no va fallar. Però el Barça només va poder batre Rico de penal, i va acabar de genolls, escaldat, per culpa de les errades puntuals a les àrees. El Sevilla, de fet, va perdre el duel clarament al mig del camp, a la sala de màquines, però va sobreviure durant els 90 minuts a les àrees, marcant en dues de les poques ocasions clares que va tenir i fent miracles en defensa. El Barça, que haurà de sobreviure sense Messi fins al novembre, va veure com el millor partit per joc en setmanes acabava en una derrota que penalitza però que no deixa gaires jugadors assenyalats, més enllà del poc pes d’Alves després de l’entrada o l’errada de Sandro quan va perdonar el 2-2. Quan Sevilla i Barça juguen, els gols mai falten a la cita. A Tbilissi va sortir cara. Al Pizjuán, creu.
Emery canta victòria quan Messi no juga
Unai Emery va celebrar el seu primer triomf contra el Barça després de 21 partits amb diferents equips, com el València, l’Almeria i el Sevilla. Emery, que també havia perdut contra el Barça amb l’Spartak de Moscou rus, curiosament va obtenir el seu primer triomf en un partit sense Messi. L’argentí havia marcat 25 gols en 19 partits jugats contra els equips entrenats pel tècnic basc. “Així és el futbol, alguns dies creus que no mereixies de perdre. Avui s’ha fet un gran sacrifici contra un club difícil de derrotar”, va dir Emery.
