El Barça no podrà fitxar Fins al 2016

BarcelonaEl 3 d’abril Josep Maria Bartomeu va comparèixer davant dels mitjans, molest amb la sanció que havia imposat la FIFA per l’anomenat cas Masia. “Estem indignats, s’està castigant un model que té 35 anys”, va sentenciar el president blaugrana, que va denunciar que la sanció s’hagués decidit el 28 de novembre del 2013 i s’hagués comunicat al club cinc mesos més tard. Aquell dia Bartomeu va fer famós el lema que apareixeria a la grada del Camp Nou en el partit contra el Betis del 5 d’abril: “La Masia no es toca”.

Aquella fermesa, producte d’una reacció en calent, va anar canviat a mesura que van avançar els mesos i es van anar coneixent tots els detalls dels motius que havien portat la FIFA a sancionar el Barça un any sense fitxar, un càstig que ahir el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) va refermar. L’entitat catalana no era l’objectiu únic, ni hi havia cap campanya -cap “mà negra”, com es va popularitzar aquells dies- per perjudicar els interesos blaugranes. Abans de sancionar el Barça, la FIFA havia obert un expedient informatiu a cinc clubs espanyols més. Entre ells, València, Rayo, Atlètic de Madrid i Reial Madrid. L’únic que es va sancionar va ser el Barça. De fet, hi ha persones a dins del club que asseguren que mai hi va haver una denúncia externa, sinó que la FIFA va actuar de manera proactiva: “Van mirar la nostra pàgina web, i allà hi és tot”. Per això, afegeixen, en la primera llista de noms que la FIFA posa sobre la taula hi apareixen jugadors catalans d’arrels africanes, futbolistes que la FIFA, a través de la informació que hi ha a internet, va creure que eren estrangers i que per tant podien vulnerar la normativa.

A l’estiu, després de l’assessorament del seu cercle de confiança, i després de rebre els primers detalls del que havia passat, Bartomeu va canviar el discurs vehement de l’abril i va admetre que s’havien comès “errors administratius”. S’entonava el mea culpa. La defensa, primer en el recurs d’apel·lació a la mateixa FIFA -que es va perdre- i posteriorment al TAS, va passar a assegurar que la sanció era desproporcionada, el mateix discurs que mantenia ahir el club després de confirmar-se la sanció.

Supèrbia i deixadesa

“Vull caps”, va dir Joseph Blatter a un representant blaugrana fa uns mesos. A la FIFA va caure molt malament que el Barça no fes cas de l’expedient informatiu obert a principis del 2013 i que el club no donés cap tipus de resposta als requeriments successius que se li havien fet sobre diversos jugadors del planter, que la FIFA estava analitzant amb lupa. El primer requeriment va ser sobre el coreà Seung Woo Lee, el 5 de febrer del 2013. Aquí va arrencar tot. Diverses fonts blaugranes admeten que es va actuar amb supèrbia i total deixadesa, ja que es tenia molt interioritzat que el model Masia, que tants èxits havia donat i que la mateixa FIFA havia reconegut, era intocable. Error.

Als despatxos del Camp Nou assenyalen directament Sandro Rosell. Altres veus amplien la llista: Jordi Mestre i el mateix Bartomeu, que llavors era vicepresident esportiu, com a directius; Antoni Rossich, Josep Llorca, Laura Anguera i Raül Sanllehí com a executius, i Jordi Casamiglia, l’assessor extern en temes jurídics. Ningú més en sabia res.

Zubizarreta, en el punt de mira

Tot i que la majoria de mirades també se situen sobre Andoni Zubizarreta, el Barça té clar que el cas FIFA no farà caure el basc de manera directa. Ara bé, el director esportiu podria ser cessat de manera indirecta pel cas Masia, per no haver fet una bona remodelació de la plantilla tot i haver-hi invertit més de 150 milions. Dit d’una altra manera, l’estiu passat van voler fer la feina de dos estius per si la sanció no es rebaixava, i, un cop fet el balanç, Zubizarreta no ha complert. A partir del 7 de gener, quan l’engranatge torni a la normalitat, s’anunciaran les decisions.

Primer a través d’un comunicat i després amb una declaració de Bartomeu, el Barça va refermar-se a considerar que la sanció és “completament desproporcionada”, un “càstig desmesurat”. “S’ha comès una gran injustícia”, assegurava el president. Un cop analitzats els fonaments jurídics el club valorarà si recorre davant del Tribunal Federal Suís. Seria un pas més simbòlic que efectiu, com admeten fonts jurídiques de l’entitat. El mateix Tribunal Federal Suís, en una resposta a l’ARA, va detallar que pot tractar casos derivats del TAS però que es tracta de casos “molt limitats”.

El Barça sí que veu recorregut a través de la justícia ordinària, una via que va plantejar ahir la LFP, aliada amb el club, a través d’un comunicat. Si la Lliga acudís a la Unió Europea per canviar la normativa de la FIFA, s’obriria una escletxa de cara al futur, però ja no afectaria la sanció al Barça. Sí que podria ajudar, en canvi, el Madrid i l’Atlètic Madrid, que també tenen un expedient obert i que podrien ser sancionats pel fitxatge de menors estrangers.

Paral·lelament al que faci la LFP, el següent pas -un cop admesa la derrota al TAS-és canviar la normativa i que la FIFA reconegui La Masia com un centre d’excel·lència esportiva. La Masia no va ser mai l’objectiu de la FIFA, ni de cap mà negra, sinó que l’objectiu era evitar que els clubs infringissin una normativa, que, tot i que pot ser injusta, és vigent.