Un Barça polifacètic i contundent
Minut 70 de partit. Messi força un penal de Musacchio i l’argentí, després de xerrar amb Neymar, li cedeix el penal, que el brasiler falla. Messi, però, el va animar aixecant el cap ràpidament per seguir atacant un Vila-real que aguantava com podia. El Barça va saber sorprendre un rival molt més defensiu que ara fa pocs dies a la Lliga i va aconseguir un bon resultat de cara al partit de tornada (3-1). Va sorprendre tant en el penal com en la capacitat de trobar recursos ofensius contra un rival atrinxerat. Demostrant que és un equip polifacètic, el Barça va sobreposar-se a l’ensurt del gol de l’empat groguet, un xut de Manu Trigueros que Ter Stegen va empassar-se, i es va emportar un resultat que l’acosta a la final. Cada gol va tenir el seu relat, de fet. El primer, pispant la cartera. El segon, atacant en estàtic amb Iniesta creant espais. I el tercer, de Piqué, dissenyat a la pissarra del cos tècnic. Un Barça polifacètic amb molts recursos, per sentir-se més fort i defensar un bon resultat al Madrigal.
El Barça s’ha convertit en un equip que avança, que evoluciona de mica en mica, explorant nous camins sobre la base d’un bagatge. Els últims dies l’equip s’ha dedicat a jugar-se la vida en partits d’anada i tornada, oberts. Intercanvis de cops en què la davantera del Barça estaborneix els rivals. I el Vila-real, conscient que deixar-li espais seria un mal negoci, va tancar-se en defensa, i va portar els aficionats a un viatge al passat, ja que el Barça es va trobar atacant com abans, tancant el rival sense trobar espais per entrar. Aquest model de partit va anar en contra de Neymar, molt fluix, i va elevar el futbol d’Iniesta, que va tornar a ser protagonista. Messi, sempre encertat i sempre demanant la pilota, va aliar-se amb el manxec per anar creant espais de mica en mica. Si Iniesta jugava com fa anys, aprofitant aquesta experiència, Suárez va aprofitar una errada defensiva visitant per pispar la pilota i cedir-la a Messi, que va fer el primer gol.
El Barça, per sobre de tot, ara se sent segur d’ell mateix. Els jugadors mosseguen i la decisió de posar Mascherano al mig del camp va ser un encert, ja que l’argentí va liderar la pressió. I això que al segon temps una greu errada de Ter Stegen va fer tremolar l’equip. Iniesta, però, va solucionar-ho tot inventant-se la jugada del 2-1. Piqué va fer el tercer i Neymar va desaprofitar l’oportunitat del quart amb el penal que va fallar, un resultat que hauria deixat mig mort un Vila-real que va saber patir i evitar la golejada. Al final el Barça va acabar cansat i insatisfet per no haver fet més gols. Les ocasions les va crear. Messi va jugar com sempre. I el dia que Neymar va desaparèixer, Iniesta va fer un pas endavant. La importància de tenir molts recursos.
