Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS Crònica

En una gran nit, l'equip desdibuixa l'Arsenal amb una exhibició i ja és als quarts

El Barça es queda amb el triomf, l'èpica i la pilota

Amb un somriure d'orella a orella, Guardiola es va girar cap a la graderia, i oblidant la seva hèrnia discal, va celebrar el gol aixecant els braços i mirant amb ulls de nen petit un estadi que va retrobar-se amb la vella costum de les grans nits de futbol a Europa. Guardiola havia recordat a l'afició que els jugadors els en devien una, referint-se a les semifinals perdudes de la Lliga de Campions de la temporada passada contra l'Inter. "I aquests no fallen", havia afegit. I aquests no van fallar.

En una nit de futbol que va tenir absolutament de tot, el Barça va enfilar el camí caps als quarts de final en un partit en què va deixar clar a l'Arsenal que si es tracta de lluitar cos a cos, posant la cama, un duel entre els dos pot ser igualat. Però que si es tracta de posseir la pilota, no hi haurà color.

A diferència de la temporada passada, quan el Barça va arribar a divertir-se contra l'Arsenal, ahir va tocar patir fins a l'últim segon. Quan faltaven pocs minuts, un Mascherano colossal va robar la pilota a Bendtner quan aquest es disposava a afusellar davant de Valdés. Si hagués marcant, hauria estat el 3-2 que hauria classificat els anglesos. Però l'argentí va evitar-ho, i els últims minuts va tocar amagar la pilota, ja que no s'havia sentenciat una eliminatòria preciosa. Però no apta per a cardíacs.

La nit va ser llarga. I molt. El partit, de fet, ja s'havia començat a jugar hores abans, amb el joc de les alineacions. Al final, Van Persie va ser-hi, tot i que segurament hauria preferit seguir a Londres, ja que va ser protagonista d'una expulsió un pèl estranya. Si la primera groga no va tenir discussió, la segona, teòricament per perdre temps, va fer enfadar amb raó els anglesos. Massimo Busacca, però, també havia fet emprenyar els blaugranes en no xiular un penal clar a Messi amb 0-0. I tampoc va ensenyar la segona groga a Koscielny en el penal del 3-1. L'àrbitre segurament no va estar a l'altura d'un duel que es va jugar en una sola direcció. L'única ocasió de gol dels anglesos, de fet, va ser la de Bendtner en els últims minuts. Perquè el gol se'l va fer en pròpia porta Sergio Busquets. Els quatre gols, doncs, del Barça. L'únic equip que ahir va ser fidel a si mateix.

El Barça va aconseguir que l'Arsenal estripés el seu llibre d'instruccions, la seva Bíblia futbolística. Ni va tenir la pilota ni la va voler. Tancat en defensa, concentrat a tapar espais, quan recuperava la pilota l'enviava lluny, cap a Van Persie, que mai li va guanyar el duel a un Abidal colossal i a Busquets. Com la temporada passada, el Barça va eliminar els del nord de Londres amb dos centrals improvisats al matx de tornada. Una prova que la defensa, ahir, més que defensar ja atacava.

Amb Adriano com a única sorpresa en l'onze de Guardiola -va donar molta sortida per l'esquerra i va xutar dos cops al pal-, el Barça va saber ser bicèfal. Quan tenia la pilota, buscava solucions: obria el camp amb Alves i Adriano i amb joc interior en què les individualitats van acabar sent claus (Xavi, Iniesta i Messi van ser els de les grans ocasions). I quan la recuperava l'Arsenal, tocava posar en acció en una pressió fantàstica, fruit del joc d'equip, obligant els anglesos a renunciar a la pilota, a enviar-la lluny. L'Arsenal a estones va tenir el 20% de la possessió. O menys. A estones homes com Samir Nasri fins i tot feien de fals lateral per intentar aturar Alves.

Els primers 45 minuts, de fet, tàcticament van ser millors malgrat que només hi va haver un gol. Com si volgués demostrar a tot el món davant d'un equip que sempre treu pit que vol la pilota, el Barça va ser tan agressiu com ho pot ser Wilshere, però va tenir el cervell de Xavi i la verticalitat d'Iniesta i Messi. Inicialment va costar xutar (en un dels primers xuts, d'Alves, el porter Szczesny es va lesionar sol i va haver d'entrar Almunia), però sw mica en mica el ritme blaugrana va esdevenir frenètic, i va fer caure en errors tàctics els anglesos. Quan van començar a arribar les ocasions de gol clares, al final del primer temps, el matx era tan tens que van començar les picabaralles. Van Persie, Abidal, Mascherano, Wilshere... ningú s'amagava. Bé, potser Cesc, que intentava posar pau. I precisament el català, amb una actuació fluixa, va cometre una errada clau en intentar treure la pilota amb l'esperó a la frontal de l'àrea al minut 46, cosa que va permetre a Iniesta fer una assistència que Messi va convertir en un dels seus millors gols fins ara. Amb un toc angelical, va fer levitar la pilota lentament per sobre d'Almunia, l'home a qui ja li havia fet quatre gols la temporada passada. Enmig d'un matx sense pausa, ell va frenar la jugada a càmera lenta per fer un 1-0 que semblava clau. El Barça ja havia fet la feina.

La fortuna hi diu la seva

Però en els primers minuts del primer temps, en una jugada aïllada de l'Arsenal, Busquets va rematar al fons de la seva porteria un còrner. 1-1. L'Arsenal no havia xutat i feia un pas endavant que obligava el Barça a refer-ho tot.

El segon temps, però, va ser el temps de les emocions, amb un punt fins i tot irracional. Busacca va expulsar Van Persie en una decisió que va servir a Wenger per queixar-se en la roda de premsa. L'expulsió, però, tampoc condicionava gaire l'Arsenal, perquè Van Persie era l'únic home que no defensava. Però condicionaria, perquè el Barça va fer dos gols a mitjans de la segona part que van obligar els gunners a buscar el miracle amb 10.

Excuses angleses a part, en el segon temps el Barça va afegir el component de la fe a les idees purament futbolístiques. Una barreja clau. El segon gol, quan les ocasions no deixaven d'arribar i Almunia s'havia fet un fart d'aturar xuts, va ser d'alta escola. Iniesta, amb la seva cintura de ballarina, deixa enrere dos rivals pel mig. Toc de Villa, i gol de Xavi. Pedro, poc després, forçava el penal que Messi no fallaria. Per segon cop s'aixecava el resultat, però el partit ni tan sols va acabar aquí, ja que el gol de la tranquil·litat no va arribar, cosa que va permetre a Mascherano gaudir del seu moment de glòria als 89 minuts. Gairebé tothom va tenir ahir el seu moment de glòria. Tothom que vestia de blaugana, esclar. Tothom que va voler jugar a l'atac.

Més continguts de