El Barça reclama “més rigor” del ‘fair play’ financer

BarcelonaSi el Barça vol ser el millor club del món, necessita tenir els millors jugadors del planeta. I, per aconseguir-ho, a més d’un projecte esportiu de primer nivell, necessita capital econòmic per poder pagar les xifres multimilionàries de les estrelles. L’explicació és tan fàcil de resumir com difícil de complir, especialment en un món cada vegada més globalitzat i amb un club com el Barça que té dificultats per capitalitzar-se, ja que no és una societat anònima esportiva.

El remei és doble. D’una banda, seguir treballant per millorar els ingressos, i de l’altra, que s’apliquin les regles del joc que limiten la despesa en futbolistes. El que es coneix com el fair play financer, que ja s’aplica, però que el Barça exigeix que es compleixi al peu de la lletra. “La UEFA i la Lliga ja tenen regulacions, però en els últims anys s’ha produït un cert relaxament a l’hora d’aplicar-les”, comenta Susana Monje, vicepresidenta econòmica del conjunt blaugrana.

Monje va reflexionar sobre els nous reptes de la gestió econòmica del futbol al Col·legi d’Economistes de Catalunya. I, per al Barça, el gran objectiu és mantenir l’equip competitiu davant les interferències dels grans rivals europeus, capitalitzats en bona part pels petrodòlars i que aquest estiu han intentat pescar al Camp Nou. “Hem de seguir treballant perquè hi hagi una regulació pel que fa als salaris, que, si no, això acabarà sent una cosa de quatre privilegiats -defensava Monje, preocupada perquè arribi el dia que el Barça no pugui satisfer les peticions econòmiques dels cracs-. No hi pot haver barra lliure per gastar”.

El futur dels drets televisius

Acompanyada de l’economista José María Gay de Liébana, Monje va parlar de l’explotació dels drets de televisió, un dels punts que permetran fer un salt qualitatiu en els ingressos dels clubs en els pròxims anys. El dubte, però, és saber fins a quin punt augmentarà la facturació dels clubs i si s’eixugarà la diferència amb la Premier League anglesa, la competició que més diners rep per temporada. “El nostre potencial de creixement és altíssim perquè partim d’un nivell molt baix. Hi ha camp per córrer”, va defensar la vicepresidenta.

Gay de Liébana, però, no és tan optimista: “Es pot créixer però mai arribar a un nivell com el de la Premier, perquè és una lliga que va començar a fer els deures molt abans i sempre anirà un pas endavant en la comercialització dels drets televisius i, en general, de l’explotació del producte”. En el futur, l’economista preveu que a més de seguir creixent en el mercat asiàtic la Lliga faci una aposta per l’Amèrica Llatina.

Actualment, els 20 clubs de la Premier facturen un total de gairebé 4.500 milions d’euros a l’any, més del doble que la Lliga, que supera per poc els 2.000. “Més ingressos implica, evidentment, més capacitat de despesa”, raona l’economista, que parla de la Premier com un producte més “atractiu” per als futbolistes perquè, “a més de garantir que cobraran, saben que tots els clubs els poden pagar molts diners; en canvi, a la Lliga només el Barça i el Madrid poden pagar grans salaris”. Del total d’ingressos, l’economista calcula que a Anglaterra es va destinar la temporada passada 2.556 milions als salaris dels futbolistes. A la lliga espanyola van ser només 1.219.