Publicitat
Publicitat

LA FESTA DE LA TERCERA LLIGA

L'afició s'aboca a uns jugadors que volen assaborir els èxits sense pensar en el Madrid

El Barça es recrea amb la Lliga i apunta a Londres

Potser perquè ha sigut la Lliga més difícil de l'era Guardiola. Potser perquè era divendres i l'ambient gairebé estiuenc convidava a sortir al carrer amb alegria. O potser perquè, senzillament, el Barça viu el millor moment de la seva història, però ahir milers d'aficionats culers van voler seguir de prop la festa dels campions i van exhibir passió blaugrana al Camp Nou, als carrers perseguint l'autocar dels jugadors del Barça i arreu. Potser és un moment irrepetible.

Orgullosos, satisfets, pletòrics, prop d'un milió de persones van celebrar la Lliga des de mitja tarda. Eren moltes les samarretes blaugranes que omplien els carrers pròxims al Camp Nou. Motos i cotxes fent sonar el clàxon. Banderes onejant. Terrasses plenes a vessar. I molts somriures.

Quan a les 18.00 l'estadi va obrir les portes, els milers d'aficionats van córrer a agafar posicions, a ocupar llocs estratègics: les portes pròximes a l'autocar dels campions, el primer revolt de la rua al carrer Riera Blanca, els seients al costat del túnel de vestidors per on sortirien els futbolistes quan saltessin a la gespa... Van ser més de tres hores d'espera que es van fer curtes gràcies a les actuacions musicals, als càntics de campions i a l'onada que va recórrer les graderies en diverses ocasions.

El moment dels jugadors

Si l'afició necessitava aquesta festa, els futbolistes també. Cansats després de nou mesos de molta pressió, de moltes crítiques, de molt desgast dins i fora del camp, van deixar-se anar, alliberats, i van gaudir del bany de masses. Tots van ballar dalt de l'autocar, van cantar, van passar-s'ho bé, van agrair amb aplaudiments el suport de la gent i van deixar-se contagiar per l'ambient festiu.

Els de Guardiola van esprémer al màxim el moment. Se'ls va poder veure contents, resseguint amb la mirada l'onada amb què els aclamava el Camp Nou, assaborint l'energia que es respirava l'estadi. Es confessaven secrets a l'orella, aplaudien, reien, mentre milers de flaixos intentaven immortalitzar un moment que cap foto, cap vídeo, cap paraula, pot descriure.

Un dels moments emotius de la festa va ser el parlament d'Abidal, que va tornar a ser mantejat pels seus companys, mentre l'afició corejava el seu nom. El francès va agrair-los el suport que li han donat en una temporada difícil per a ell: "Entre tots m'heu donat molta força", va dir, emocionat. Va ser un dels homes més aclamats pel públic.

Els parlaments van tenir moments per a tot. Per pensar en la Lliga de Campions i citar l'afició el diumenge 29 per tornar a omplir el Camp Nou i festejar l'orelluda. No van faltar els elogis al públic, a l'equip tècnic i a la comunió del vestidor, que és una pinya. Com tampoc els tradicionals "Visca el Barça i visca Catalunya!"

Mesurats o no, censurats o no, els jugadors van esquivar entrar en polèmiques amb el Madrid i es van limitar a gaudir del moment centrats en l'èxit propi, tot i que no van poder evitar enviar alguna indirecta als blancs. El més contundent va ser Puyol, el primer a parlar. "Ens mereixem molt aquesta Lliga. Ens han atacat de totes bandes i seguiran inventant, però nosaltres seguirem jugant a futbol, que és el que sabem fer".

La rèplica va ser de l'altre capità, de Xavi, que va recordar a tothom que el més important és gaudir de l'equip, del moment, del Barça. "No val la pena pensar en la resta, creieu-me", va suggerir. I poc després, tirant d'ironia, Pinto va enviar un missatge rotund a Mourinho per tancar les mencions a l'etern rival: "Si algú es pregunta per què som aquí, jo l'hi contestaré. Perquè som els millors". El mateix to, però més poètic, va fer servir Manel Estiarte, que també va argumentar l'èxit blaugrana: "Perquè saben guanyar, però sobretot saben perdre. Perquè tenim els tres millors jugadors, perquè tenim el millor porter i el millor defensa. Perquè us tenim a vosaltres, afició, perquè vosaltres existiu".

També hi va haver temps per a ovacions especials a Mascherano i Keita, dos futbolistes molt estimats, com també per a moments simpàtics, com els que van protagonitzar Valdés o Alves amb els seus fills. També Villa, que s'estrenava en les celebracions, va ser l'estrella, cantant a cappella My way de Frank Sinatra.

Sanció i comiats?

A través de la veu, tremolosa en molts casos, alguns jugadors no van poder amagar el seu estat d'ànim. Busquets va evidenciar que estava apagat, ensopit. Xavi va intentar animar l'afició a corejar el seu nom per apujar-li la moral, però el discurs del de Badia va mantenir un to trist que té molt a veure amb la sanció que la UEFA podria imposar-li i que faria que es perdés la final de la Champions. Els altres que van allargar-se van ser Jeffren i Milito, en uns discursos que sonaven a comiat -com el de Bojan- i que deixaven entreveure que no continuaran l'any que ve. Abans, però, confien a tornar al Camp Nou amb la Lliga de Campions. El dia 29.

Més continguts de