Publicitat
Publicitat

LLIGA

Tot i embussar-se a l'inici, l'equip goleja el Rayo, oblida Getafe i veu com Alexis, Villa i Messi s'ho passen d'allò més bé (4-0)

El Barça recupera el somriure gràcies a la pissarra de Guardiola

A l'ADN del barcelonisme encara hi ha arrelat un pessimisme que s'encaparra a no desaparèixer tot i els èxits de les últimes temporades. Als 20 minuts de joc del partit d'ahir, part del públic feia evident el seu nerviosisme en veure com el Rayo aconseguia bloquejar el joc ofensiu d'un Barça que tenia l'obligació de fer oblidar la derrota de Getafe de dissabte. Homes com Alexis o Villa van sentir aquella remor, aquell xiuxiueig, quan perdien una pilota o veien com un defensa del Rayo sortia victoriós d'un duel.

Just un any després d'aquell recordat 5 a 0 contra el Reial Madrid de José Mourinho, el Barça va espolsar-se de sobre aquell pessimisme provocat per la derrota de Getafe, una derrota que no deixava de ser la primera des que va començar la temporada. Però en aquesta Lliga en què el Barça i el Madrid viuen en un món a part, una sola derrota pot semblar la fi del món. Així, ahir era clau no fallar davant d'un Rayo Vallecano atrevit que va començar desafiant els homes de Guardiola, mirant-los als ulls, cara a cara. Un Rayo, però, que va acabar golejat en una nova exhibició ofensiva d'un equip que segueix sense fallar en un Camp Nou en què cap equip ha marcat encara un gol en partit de Lliga: set victòries, un empat i una sola derrota, amb 34 gols a favor.

Amagat al calendari un dimarts a la nit per permetre a l'equip jugar el Mundial de Clubs, el partit d'ahir va acabar servint per al que tothom esperava que serviria: per oblidar Getafe amb uns quants gols i situar-se a tres punts del Madrid, tot i que amb un partit més. Ara bé, abans que homes que necessitaven el somriure del gol com Alexis i Villa celebressin els seus encerts, va tocar serrar les dents i treballar molt, perquè el Rayo va obligar Guardiola a trencar-se la closca.

Massa cops s'oblida que el rival juga, encara que sigui un equip de barri modest que amb prou feines cobra, com el Rayo Vallecano. Els homes de José Ramón Sandoval, com ja van fer al Santiago Bernabéu, van decidir sortir al Camp Nou amb atreviment i el cap alt. Pressionant per tota la gespa, amb un marcatge agressiu individual i deixant-se el fetge intentant pispar la pilota ja a Mascherano o Piqué. L'equip de Vallecas, de fet, va deixar mut un Camp Nou ja prou buit amb dues ocasions molt clares en els primers minuts i amb un estil de joc que va aconseguir desactivar el joc de toc blaugrana.

Guardiola feia uns ulls com taronges buscant solucions. Sense els consells de Tito Vilanova, el de Santpedor va adonar-se ràpidament que el partit en què s'havia de tancar la ferida de Getafe podia convertir-se en un greu problema, ja que l'equip no rutllava amb la línia de quatre en defensa amb què havia sortit a la gespa. Al mig del camp, Iniesta tornava directament ja amb l'alta mèdica buscant aliances amb Xavi, Keita i els tres homes d'atac, inicialment molt desconnectats pels mèrits de l'equip madrileny.

Deixant-s'hi la gola, el tècnic de Santpedor va buscar solucions sobre la marxa i passat el primer quart d'hora de partit el Barça va recuperar la línia de tres homes en defensa, amb Dani Alves convertint-se en interior. La cosa va començar a millorar, però el Rayo va seguir tancant bé espais, tot i que ja no aconseguia donar problemes a Valdés. Trencant-se més el cap, Guardiola va demanar a Alexis que se situés a la banda esquerra. El xilè havia començat enganxat a la dreta sense sort, però el canvi de banda va acabar sent clau. Alves va passar a ser l'extrem dret i Villa va situar-se pel mig amb Messi. Aquest canvi ja va ser massa per a la defensa de l'equip madrileny, que va rebre el primer cop sobre la mitja hora de joc: desequilibri de Messi i la pilota acaba als peus d'Alexis, que va treure's de sobre la frustració de les setmanes lesionat i uns partits no gaire brillants amb un xut preciós amb la cama dreta al pal llarg. Una obra d'orfebreria del jugador de Tocopilla, que trencava la defensa del Rayo just a temps d'evitar que el gen pessimista, que no acaba de marxar de l'estadi, es transformés en xiulets. Més d'un ja havia fet sentir els seus xiuxiueigs pocs minuts abans.

El gol va ser balsàmic. Fins al descans, el Barça va fer dos gols més a Cobeño, tot i el mal arbitratge d'un Pérez Lasa encaparrat a no ensenyar targetes i desafiar amb la mirada a tothom. Alexis va fer el 2-0 culminant una jugada en què els canvis tàctics ordenats per Guardiola, amb extrems oberts que provocaven espais, van ser claus. Piqué, tan important en la sortida de pilota com Mascherano tallant els atacs d'un Rayo en què Lass no deixava de córrer, va interpretar sempre bé el que calia fer i va superar línies de pressió visitants amb les seves passades. El 3 a 0 va ser obra de Villa, a porta buida després de la generositat d'un Alves que encarnava a la perfecció la polivalència d'un equip que Guardiola coneix a la perfecció. El brasiler va començar de lateral, va passar a ser interior i quan va fer l'assistència del 3 a 0 ja era extrem. A la segona part, en canvi, va tornar a ser lateral, ja que el tècnic de Santpedor va recuperar la línia defensiva de quatre. És un equip que s'adapta, que busca solucions, que disposa de jugadors polivalents i d'altres que ahir van respirar tranquils, com Alexis o l'asturià.

A la segona part, ja sense pors, Messi va fer el quart gol (n'ha fet 26 en 22 partits) en una jugada preciosa. La segona part, de fet, va ser una bassa d'oli en què un dels al·licients va ser veure si el Barça commemorava el 5 a 0 contra el Madrid amb el mateix resultat davant d'un Rayo en què va entrar Tamudo, sempre rebut amb rancúnia pel Camp Nou. L'altre al·licient va ser veure si Gerard Piqué forçava la targeta groga per poder descansar la propera jornada davant del Llevant i jugar així segur al Bernabéu. Una targeta que el central va forçar sense dissimular gens, perdent temps, per donar motius per protestar a un Mourinho que ja alça la vista cap a l'horitzó: el clàssic s'acosta, i el Barça afina la punteria.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT