BARCELONAVint any després que el Dream Team guanyés la medalla d'or als Jocs Olímpics 1992, la selecció dels Estats Units va tornar a exhibir-se a Barcelona, on va superar l'Argentina (86-80) en un partit de preparació per a Londres disputat al Palau Sant Jordi. El combinat nord-americà ha perdut l'encant i la mística que aquell conjunt de Magic Johnson, Larry Bird i Michael Jordan tenia, però conserva la majoria de les seves virtuts sobre una pista de bàsquet.
Els aficionats que van veure el partit en directe van comprovar la personalitat amb què Mike Krzyzewski ha impregnat un equip amb tants jugadors com hipotètics líders i també algun dels seus defectes, com la difícil adaptació a les regles de joc amb què hauran de competir als Jocs Olímpics de Londres. Quan Chris Paul va rebre la primera pilota del partit, el base va fer tres passes abans de botar-la. Els àrbitres del partit van fer els ulls grossos, però aquesta, la del criteri amb què es disputaran els partits, serà una cançó que sentirem en els pròxims dies.
La selecció dels Estats Units tan sols va necessitar tres minuts per assegurar-se gairebé la victòria al Palau Sant Jordi, el temps que va trigar a aconseguir una renda de 15 punts (16-1) contra l'Argentina. L'equip que entrena Julio César Lamas no va ser durant els primers minuts gaire diferent als Washington Generals, aquell mític rival dels Harlem Globetrotters que es deixava fer. El combinat nord-americà va anotar els cinc primers triples que va intentar i ben aviat va quedar clar que l'enfrontament no seria gaire igualat. És cert que més tard, tal com va fer divendres contra Espanya, els jugadors argentins van treure l'orgull competitiu per ajustar el marcador i recordar a la selecció dels Estats Units que, si no s'esforça al 100%, no tornarà de Londres amb la medalla d'or. L'equip nord-americà té els mateixos defectes que els seus predecessors, que també patien per atacar una defensa en zona i perdien el rigor per moments, en veure's massa superiors als seus rivals.
El ventall de possibilitats amb què treballa la selecció dels Estats Units és molt gran, ja que la majoria dels seus jugadors poden actuar en almenys dues posicions. Per ara, almenys fins que tingui al davant als germans Gasol, és un equip capaç de jugar sense cap pivot, amb Melo Anthony i Kevin Durant ocupant les places interiors.
Original i rèplica
El Dream Team que va guanyar la medalla d'or a Barcelona 92 tenia algunes diferències importants amb l'equip que ahir va jugar al Sant Jordi. Aquell conjunt queia bé a tots els seus rivals, mentre que l'actual genera algunes antipaties. LeBron James se les va tenir ahir amb Luis Scola i alguns dels seus companys d'equip van sentir algun xiulet aïllat en alguna acció del partit.
Aquell mític conjunt del 1992, el primer format per jugadors professionals que els Estats Units va enviar als Jocs Olímpics, guanyava els partits sense suar, gràcies al seu talent. L'actual combinat nord-americà necessita esforçar-se físicament, exhibir múscul i quilos, per sumar victòries i no deixar-se guanyar terreny per uns rivals que li buscaran les pessigolles de mil maneres diferents.
Públic jove
Molts dels aficionats que ahir van acudir al Palau Sant Jordi eren tan joves que ni tan sols havien vist jugar l'original Dream Team, però van quedar encantats amb la rèplica. Farts de passar son veient els partits de la NBA de matinada, els més joves van agrair un duel farcit d'esmaixades, taps a molta alçada i triples des de totes les cantonades. Tot amanit amb una aparent sensació de facilitat.
Sense ganes de complicar-se la vida, la selecció dels Estats Units, que va arribar al descans amb una renda de tan sols set punts, va posar la directa a l'inici del tercer quart, quan va tornar a fer la sensació de dominar el partit, l'escenari i el rival. Tot i així va suar per endur-se el triomf contra una Argentina que mai es va rendir.
La millor virtut del combinat nord-americà, que no perd un partit des del Mundial del 2006, és que encara és un equip amb gana. Tan sols dos dels seus jugadors han guanyat un anell de campió de la NBA i la millor versió del seu joc encara ha d'arribar. L'exemple més clar és Kevin Durant, un dels millors anotadors que mai ha conegut el bàsquet.
Barcelona va quedar satisfeta amb el partit d'exhibició que va viure ahir. Demà, quan el rival dels Estats Units serà la selecció espanyola, serà el moment de mesurar el seu nivell competitiu, ja que l'equip nord-americà haurà d'enfrontar-se a una generació de jugadors inconformista, que es rebel·la contra la història.
