Els Bartomeu Floreta: la pel·lícula
Dimarts 6 de gener. Com cada any, Josep Maria Bartomeu, la dona i els dos fills dinen amb els avis i la família per celebrar el Dia de Reis. És la primera vegada que a taula hi seu un president del Barça. Malgrat que quan va agafar el relleu de Sandro Rosell va dir que no convocaria eleccions fins que toqués, entre el març i el juny del 2016, Bartomeu ha viscut tres episodis que li fan prendre una decisió. D’una banda veu, per totes les enquestes -del club i dels mitjans-, que la majoria de socis volen eleccions ja. De l’altra s’adona de la gran contestació que hi ha quan, per un error encara avui incomprensible, apareix al marcador en un vídeo de felicitació pel rècord de gols de Messi a la Lliga. La gota que fa vessar el vas és el que passa després de la derrota d’Anoeta. Més enllà de les ganes de l’argentí d’engegar a dida l’entrenador, i de deixar els nens penjats en la jornada de portes obertes, Zubizarreta es deixa anar al Canal+ per precipitar una destitució que estava cantada però que encara no tenia data. Després d’obrir els regals i a l’hora de la sobretaula, Josep Maria Bartomeu va comunicar als seus pares una cosa que, en aquell moment, només sabia la Marta, la dona que mai havia vist el seu marit tan amoïnat. D’entrada, els pares li diuen al Josep Maria que aguanti, però ell està decidit a convocar les eleccions per rebaixar la tensió que hi ha a l’entorn del club. Convençuts els pares, arriba el moment d’explicar-ho als dos fills. Els adolescents s’entusiasmen i de seguida diuen “Sí, sí, guanyarem”. El seu pare, però, els fa tocar de peus a terra i els diu que no, que el més probable és que perdin.
Dissabte 6 de juny. Només cinc mesos després, Bartomeu, a la llotja d’un estadi olímpic amb un passat massa funest, és el president del Barça del triplet. Ha guanyat la Lliga al camp del campió, s’ha endut la Copa en una festa al Camp Nou i acaba d’aixecar la Champions amb tres gols de tres fitxatges de la seva junta. Quan Neymar marca la sentència sobre la campana de Berlín, s’han acabat les eleccions. Si a Laporta -que encara no havia mogut peça- li quedava alguna opció, s’esvaeix quan, a l’últim revolt abans de la dimissió, Bartomeu pot anunciar que ha renovat Luis Enrique per una temporada més. Durant la quarantena de la campanya es treballa molt, els candidats s’arremanguen, però no passa gaire res. Tot va passant, com la música aquàtica de Händel. Ni el debat no canvia res. No han calgut ni submarins ni marques blanques. Ningú no ha guanyat sense baixar de l’autocar. L’anomenat president okupa ja ha passat per les urnes i ha esgarrapat un de cada dos vots. Incontestable. Final feliç per als Bartomeu Floreta.
