Blatter dimiteix acorralat pels casos de corrupció de la FIFA
Plega quatre dies després de ser reelegit i tanca un mandat de 17 anys
BarcelonaJoseph Blatter va dimitir ahir, quatre dies després de ser reelegit per cinquena vegada president de la FIFA. Si divendres passat el veterà suís, de 79 anys, va guanyar les eleccions, ahir va rendir-se, acorralat pels casos de corrupció relacionats amb la cúpula directiva de la FIFA. “Pensava que la reelecció era el millor, però la FIFA necessita una profunda revisió i reestructuració. No sento que tingui el suport de tot el futbol”, va dir. Blatter també deixarà de ser membre del Comitè Olímpic Internacional (COI).
El màxim organisme del futbol mundial, doncs, tornarà a celebrar eleccions a la presidència. El pròxim congrés estava previst per al 13 de maig del 2016 a Mèxic, però s’intentarà trobar una data anterior, amb els quatre mesos de marge que requereix tot procés electoral per donar temps als candidats per presentar les seves propostes. S’espera que hi hagi nou president entre el desembre del 2015 i el març del 2016.
Les últimes setmanes la pressió sobre Blatter s’ha intensificat. La justícia suïssa va obrir una investigació per corrupció en el procés d’elecció de les seus dels Mundials 2018 i 2022 i el mateix dia la Fiscalia General dels Estats Units va anunciar càrrecs contra 14 dirigents de la FIFA i empreses que fan negocis amb l’organisme esportiu per una sèrie de delictes que inclouen el de crim organitzat. Tot i que entre les catorze persones hi ha dos vicepresidents de la FIFA, Eugenio Figueredo (Uruguai) i Jeffrey Webb (Caiman), les autoritats dels Estats Units no van acusar Blatter. La cadena nord-americana ABC, però, va dir ahir que l’FBI ja l’investiga.
El New York Times informava ahir que el secretari general de la FIFA, Jerome Valcke, seria al centre d’aquesta trama. “Si Valcke hi està implicat, Blatter és més a prop del rastre d’aquests diners”, deia una font judicial en referència a tres pagaments de deu milions de dòlars utilitzats per pagar presumptes suborns perquè Sud-àfrica es quedés amb el Mundial del 2010. Blatter, però, defensa la seva innocència. “Tothom sap que feia temps que volia fer canvis, però me’ls van bloquejar. Ara me’n sortiré”, va afirmar Blatter. “Em comprometo a executar les reformes que diu el president. Hem de reexaminar la nostra estructura”, va afegir Domenico Scala, director general independent del Comitè d’Auditoria i Compliment.
Anuncis de canvis
Scala creu que l’estructura de l’actual comitè executiu de la FIFA és “el nucli dels problemes”. De fet, els últims escàndols no fan res més que “reforçar la determinació” de Scala de dur a terme una reforma que ha de vetllar per la “integritat” de la FIFA. “Ja s’havien proposat proves d’integritat als membres del comitè executiu per garantir la neteja dels que representen la FIFA, però aquesta proposta va ser rebutjada per les confederacions. Això ha de canviar”, va afegir, en una crítica indirecta a la UEFA, la federació europea, que malgrat ser la gran opositora a Blatter va bloquejar aquesta proposta. Michel Platini, el seu president, va celebrar la dimissió de Blatter. “És una decisió valenta i correcta”, va dir el francès, que ja va demanar el 28 de maig la dimissió del suís per netejar la pèssima imatge de l’organisme. Platini va donar suport en les últimes eleccions al príncep jordà Ali bin al-Hussein, que no descarta tornar-s’hi a presentar. Tampoc descarta fer-ho l’exjugador Luis Figo, que es va retirar abans de les eleccions, igual com va fer Michael van Praag, president de la federació holandesa.
Un supervivent
Blatter, escollit per primer cop el 1998, ha vist caure aliats i enemics durant aquests anys. El seu vicepresident, el qatarià Mohamed bin Hammam, va ser sancionat per haver cobrat vots quan va voler ser el seu rival a les eleccions del 2011. Entre el 2012 i el 2013 dirigents com el paraguaià Nicolás Leoz, el brasiler Ricardo Teixeira -que també volia ser president de la FIFA- i João Havelange, president entre el 1974 i el 1998, van dimitir per cobrar suborns.
Llicenciat en economia i administració d’empreses, Blatter va entrar a la FIFA el 1975 i va progressar amb el suport d’Havelange, de qui va ser secretari general del 1981 al 1998. Els últims anys havia creat la Comissió d’Ètica, un ens independent per tractar casos de corrupció, però l’exfiscal nord-americà Michael J. García, el seu responsable, va dimitir en saber que el seu informe sobre el procés d’elecció dels Mundials 2018 i 2022 no seria publicat íntegrament.
