Blatter guanya una nova batalla i continuarà manant a la FIFA
Barcelona“Si arriba viu al dia de Sant Josep, serà fort”, va dir una mare quan va tenir el seu fill en braços. I quan va arribar al 19 de març, va batejar el nen amb el nom de Josep. O així ho explica aquell nen, Joseph Blatter (Visp, 10 de març del 1936), l’home escollit com a president de la FIFA per cinquè cop. Nascut en una família pobre d’una zona rural, el suís continuarà manant a l’organització que ha fet créixer sense parar. Quan el 1975 Blatter va tenir la primera nòmina de treballador de la Federació que controla el futbol mundial eren 25 treballadors. Ara a la seu central de Zuric hi ha més de 400 treballadors. La seu, luxosa, és a la FIFA-Strasse, el carrer de la FIFA.
Malgrat que viu una de les pitjors setmanes a la història d’aquest organisme, amb dos casos judicials oberts, Blatter va tancar el 65è congrés entre rialles: “El futbol és molt important. Ara, encara ho és més disfrutar la vida”. Amb 79 anys, Blatter no va aconseguir la majoria absoluta de vots a la primera ronda, però el seu rival, el príncep de Jordània Ali bin al-Hussein es va retirar després d’aconseguir 73 vots, contra els 133 de Blatter. Alguns delegats de federacions europees van abandonar la sala enfadats, però la majoria de federacions asiàtiques, africanes i americanes van donar suport a Blatter, que va demanar potenciar la presència del futbol d’Oceania i incloure més dones als òrgans de govern de la FIFA: “Si es parla de corrupció, assumeixo la responsabilitat. És a dir, lluitar per netejar la FIFA”. Blatter no va rebre el vot de les federacions europees i els Estats Units. Platini, president de la UEFA, havia arribat a insinuar que podria demanar un boicot de les federacions europees si Blatter guanyava.
Amb la presència dels delegats de les 209 federacions que formen part de l’organisme, la FIFA va decidir continuar en mans de Blatter malgrat la quinzena de detinguts a petició de la fiscalia de Nova York, que investiga un cas de corrupció amb directius d’aquesta federació. Blatter va dir que no pot controlar totes les persones relacionades amb l’organisme i que, en el cas de la investigació del procés d’elecció dels Mundials de Rússia i Qatar, el 2018 i 2022, si hagués sortit un altre país, potser la polèmica actual no existiria. Blatter també va agrair a la Federació de Palestina que hagués retirat una proposta per votar una sanció a la Federació d’Israel per racisme.
L’ombra de la sospita
Diplomat en comerç i economia política, Blatter tenia feina a l’empresa de rellotges Longines quan va conèixer Horsts Dassler, fill del fundador d’Adidas, que tenia una empresa de producció televisiva, ISL. Gràcies a Dassler, Blatter va entrar a la FIFA. I amb Blatter, ISL va continuar mantenint els privilegis que tenia sota la presidència del brasiler João Havelange. “Blatter, estrictament, no és un corrupte. No agafa mai diners. Però tolera que els altres ho facin”, diu el periodista Jean-François Tanda. Blatter, per exemple, es va servir de Jack Warner, de Trinitat i Tobago, i de Mohammed bin Hammam, de Qatar, per assegurar-se els vots quan va guanyar les eleccions el 1998. Anys després, Bin Hammam va voler ser president de la FIFA i Blatter va veure com el qatarià era acusat de corrupció i expulsat. Warner, per la seva banda, ha sigut detingut aquesta setmana. “Blatter compra vots amb intel·ligència, destinant diners de projectes formatius en federacions de països petits”, diu Tanda, que admet que el suís “persegueix per corrupció persones que abans eren dels seus”.
“Ja li va bé que en les eleccions de seus dels Mundials no guanyi la seva proposta”, afegeix l’alemany Thomas Kistner, autor del llibre FIFA Mafia. Blatter no volia el Mundial a Qatar, a diferència de Platini, que va passar de demanar el vot per als Estats Units a donar suport a Qatar després d’una reunió amb el xeic d’aquest Emirat. El 2006 Blatter volia portar el Mundial a Sud-àfrica, però va guanyar Alemanya “quan algú de manera sospitosa va marxar de la sala per no votar”, segons va denunciar el president que arribarà als 83 anys manant.
