Publicitat
Publicitat

Anàlisi tècnica

L'esforç defensiu passa factura a l'Athletic

Bloquejats en atac, la tercera línia decideix

L' exhibició de treball defensiu de l'Athletic en la primera part d'ahir va ser per emmagatzemar-la com a manual de basculació defensiva i ensenyar-la a tots els equips de futbol base. Tots, sense exclusió. Els homes de Caparrós van córrer molt i bé, coordinats, ajustats a la circulació de pilota del Barça. Si la movien els centrals culers, la línia de quatre s'avançava fins a mig del camp. A mesura que es guanyaven metres, la línia anava reculant enrere, dibuixant una diagonal perfecta i evitant el canvi d'orientació, atenta a qualsevol cobertura. La generositat, l'esforç, el desgast no va afluixar en tot el partit, però es va pagar car.

Al Barça li va costar superar aquest entramat defensiu, al qual es va sumar una forta pressió a la sortida de la pilota, amb un Llorente que orientava la passada a la banda d'Adriano (i així evitava que rebés Alves) i un voluntariós Toquero que tapava per dins Busquets. El doble pivot s'encarregava de vigilar Xavi, que tampoc va poder rebre per organitzar el joc. I, a Keita, Guardiola el va fer abandonar la zona de creació i li va reclamar l'arribada a l'àrea per a una jugada des de segona línia. Al Barça li van faltar les diagonals, amb Pedro i Villa massa tancats, que rebien una passada vertical que caçava fàcilment Gorka, atent a les ajudes.

Llorente, referent en atac
El davanter basc va ser l'objectiu de totes les accions d'atac de l'Athletic. Caparrós va enviar Llorente a caure a la banda esquerra de l'atac local, la banda que defensa Alves (generalment absent, perquè s'incorpora molt a l'atac). I, a partir d'aquí, va explotar dues accions molt clares: el potencial aeri del 9 per buscar una pentinada de cap i l'entrada de Gabilondo des de segona línia, i el joc d'esquena a porteria, per tocar de cara i canviar l'orientació de l'atac per l'arribada de Toquero o Susaeta (David López al segon temps). El Barça, que va defensar com sempre amb pocs efectius, va patir per ajustar-se i controlar cada sortida en tromba de l'Athletic, tan excel·lent en el desplegament ofensiu com en el replegament defensiu.

El segon temps va mantenir el guió, amb més control de la possessió de l'Athletic. El Barça va mirar d'esprémer l'esquena, va esperar en amplitud per buscar el coll d'ampolla prop de la porteria. Messi no va connectar. Les dues línies de l'Athletic, sempre molt juntes, van limitar el marc d'actuació a uns trenta metres, però la seva màgia, a mitges de vacances, encara va permetre una assistència magistral a Abidal. El gol.

L'empat de Llorente va portar el partit a aquell punt boig, èpic, que descontrola el joc, que el trenca. El Barça va aguantar les escomeses aèries, la tromba de tot San Mamés per passar. A la contra Villa va poder sentenciar, però va tocar patir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT