Bojan Krkic: “La lesió ha sigut un aprenentatge més i tornaré a estar molt bé”

LleidaFarà 25 anys a l’agost, i els farà havent-se tornat a sentir futbolista. Després d’una llarga recuperació per un trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre, va reaparèixer dissabte en un amistós de pretemporada amb l’Stoke City, l’equip amb què afronta la segona temporada a la Premier League.

Com has viscut els mesos lesionat?

Són coses que formen part del futbol. Aquest cop em va tocar a mi, em va arribar quan estava molt bé, però així és la vida, les situacions canvien quan menys t’ho esperes, i t’hi has d’adaptar. És un aprenentatge i és una manera de continuar progressant a nivell personal i futbolístic. T’adones que no tot el que és bo és tan bo, ni el que és dolent ho és tant. Cal buscar un terme mitjà i encarar-ho de la millor manera possible.

La part psicològica ha de ser la que has de controlar més, sobretot pel moment en què et va passar.

Era una situació molt bona, sí, però tampoc ha passat res fatal. És una lesió completament recuperable, de la qual la gran majoria surten fins i tot més forts. Estic convençut que aquell bon moment tornarà.

Has fet la recuperació al Papiol. Per què vas optar per fer-la a Catalunya i no a Anglaterra?

Perquè, al final, el genoll és només una petita part de tot el cos, i la resta ha d’estar contenta, motivada, feliç. I això em porta a Barcelona, al meu poble, al costat de la família, dels amics, de les persones estimades... Sembla que els dies passin més ràpidament, que no siguin tan durs.

Per mantenir la motivació alta, agafes referents com Michael Jordan amb el llibre How to be like Mike.

Bé, sí... Tot i que hi ha exemples de tot, i cadascú té les seues maneres de fer i d’actuar. Jo m’he centrat en la meva decisió i el meu objectiu. Lògicament, el que vegis o t’aporti informacions positives per a la recuperació és un afegit. Però tant pels exemples bons com pels que no ho són tant intento seguir el meu camí, que estic segur que anirà bé.

Tot just ara s’hauria acabat el contracte amb el Barça que vas firmar el 2010. Tens una espina clavada?

No, tot el que estava al meu abast ho vaig fer. Vaig lluitar pel meu somni, vaig donar tot el que tenia i vaig decidir marxar en el moment en què vaig veure que no podia donar més.

Has gaudit d’un segon triplet.

Ha sigut una temporada molt satisfactòria per a tots els barcelonistes; per a tota la gent que viu el Barça intensament és un gran premi. Un any que va començar complicat i en què s’ha tornat a repetir un fet increïble.

¿Creus que aquest Barça és comparable amb el teu del primer triplet?

Les comparacions no m’han agradat mai. El del primer triplet era un Barça en construcció i aquest ja està més fet. Tot i així, aconseguir un triplet no està a l’abast de tothom, i és increïble.

Amb Luis Enrique vas coincidir a Roma. Com era i com el veus ara?

És un tio molt exigent. Al principi li va costar adaptar-se, però quan ho va aconseguir les coses li van acabar anant molt bé.

A l’Stoke s’ha constatat que el teu lloc és el de mitjapunta.

Sí. Els últims anys jugava d’extrem, que no era la meva posició, i podia rendir però no tant com volia. De mitjapunta em trobo més còmode.

¿Com veus la teva relació amb Mark Hughes, l’entrenador?

És una persona important per a mi, m’ha donat la confiança en una lliga com la Premier, és qui em va convèncer per anar-hi. Vaig haver de guanyar quilos i adaptar-me, al principi. Fins i tot ara que estava lesionat m’ha transmès confiança. Sempre ha valorat molt el meu joc. L’afició també m’aprecia molt, el públic anglès és molt agraït i reconeix l’esforç, és molt passional.

Què sents quan fas algun acte a Catalunya i notes l’estima de la gent?

Et fan veure que transmets coses que la gent admira, que per als nens ets un ídol. És el que jo vivia quan era com ells. Et fa sentir privilegiat, orgullós de la feina que estàs fent, i et fa agafar la força per tirar endavant.

Això té els seus condicionants...

Tot té les seves coses bones i dolentes. Cal saber buscar l’equilibri.