Publicitat
Publicitat

Amb la segona millor marca de tots els temps, el jamaicà revalida el títol de campió dels 100 metres

Bolt vola a Londres i fa més gran la seva llegenda

"Dubtàveu de mi? Heu dubtat de mi? Realment ho heu fet?" Usain Bolt segueix escrivint la història de l'home més ràpid de tots els temps barrejant la velocitat de les seves cames amb la de les seves paraules. Just després de guanyar el seu segon or olímpic als 100 metres -només Ariche Hahn i Carl Lewis ho havien fet- el jamaicà va buscar una càmera i va preguntar al món qui havia dubtat d'ell.

Usain Bolt va sortir victoriós de la millor final de tots els temps amb una cursa majestuosa, èpica i infinitament millor que aquella d'ara fa quatre anys a Pequín. El 2008 es va permetre el luxe de passejar els últims metres, mirant a banda i banda, gesticulant, fent el fatxenda. La cursa d'ahir serà immortal perquè a diferència de fa quatre anys, Bolt tenia opositors. Però els va batre amb una superioritat que el confirma com el millor.

Els Jocs de Londres necessitaven herois a dalt del podi per ser recordats com els millors de la història, i Michael Phelps i Usain Bolt han alçat el braç presentant-s'hi voluntaris. Un dia després del comiat del nedador de Baltimore, l'atleta jamaicà va entrar en acció i va esvair els dubtes provocats pels seus problemes físics i la derrota patida a les proves de classificació, als trials de Jamaica, davant del seu company d'entrenaments Yohan la bèstia Blake. Però ja a les semifinals, tot just dues hores abans de la final, Bolt va alçar la veu guanyant la seva sèrie amb aquell posat de noi cregut que entra a un bar convençut de ser el més ben plantat. Malgrat que no va fer el millor temps, tots els seus rivals l'havien vist caminar fins a l'arribada comunicant amb el seu ritme i moviments que seguia sent el rei.

La cursa de tots els temps

Els 100 metres han recuperat la seva èpica. Bolt va exigir a tothom que mirés de nou les finals per poder veure'l a ell. Presumit, Bolt vol ser fotografiat i admirat. I perseguit. Des del seu or olímpic del 2008 i el rècord mundial del 2009 a Berlín (9.58), la resta de velocistes de nivell han trobat en els èxits del jamaicà una motivació per perseverar. Els nord-americans, històrics dominadors de la velocitat, arribaven a Londres amb una generació d'atletes amb la missió de recuperar el podi perdut. Però ni Tyson Gay, ni Ryan Bailey ni Justin Gatlin van poder acostar-se al jamaicà al final dels 100 metres. Per a Gatlin el premi va ser la medalla de bronze amb la seva millor marca personal, però Jamaica és ara mateix la Meca de la velocitat. L'endemà del triomf de Shelly-Ann Fraser-Pryce als 100 metres femenins, Bolt va penjar-se l'or i ho va fer per davant de Yohan Blake, plata amb una cursa majestuosa.

Com sempre, Bolt va sortir tard. L'holandès Churandy Martina, la gran revelació d'aquests Jocs, va reaccionar el primer al tret de sortida. Sempre més lent a l'hora d'encaminar-se cap a l'arribada, Bolt va trigar 60 metres a aconseguir treure el cap per davant dels rivals. Els menys de 10 segons que va durar la cursa van tenir un relat propi, amb un inici esperat i un desenvolupament sorprenent. Perquè Bolt patia per superar els tres nord-americans i Yohan Blake.

El desenllaç, però, no va sorprendre gaire. Bolt, imposant la distància de les gambades de les seves cames -és el més alt dels finalistes- va anar obrint forat fins a marcar la segona millor marca de tots els temps, amb un nou rècord olímpic i quedant-se no gaire lluny del seu propi rècord mundial.

La d'ahir va ser la final més ràpida de tots els temps, i només la lesió del tercer jamaicà, l'eternament desafortunat Asafa Powell, va evitar que els vuit finalistes baixessin dels 10 segons. Però ni així Bolt va veure perillar la seva condició d'home més ràpid de la història. Els últims 20 metres van ser una exhibició de superioritat incontestable. De sobte, aquells cinc atletes uns centímetres més endavant es van veure per darrere de l'estampa imponent de l'home que ara aspira a revalidar el títol dels 200 metres. Cap home ha revalidat mai durant dos Jocs consecutius el títol dels 100 i els 200 metres. Bolt ho sap. Bolt ho vol.

"El primer dia estava una mica nerviós, em vaig notar lent en la sortida. Però en el fons sabia que tot estava en ordre. La gent preguntava, dubtava, però jo porto dies dient a tothom que això és una qüestió personal. Els meus negocis. I no faig broma amb els meus negocis. Ha estat genial", va dir Bolt després de fer festa per la pista d'atletisme amb Yohan Blake. El seu amic, amb la medalla de plata al coll, admetia: "Bolt és el més ràpid. L'heu vist, oi? Guanyar la plata ja és genial". Per als Estats Units, la d'ahir és una derrota que fa mal. No només no poden amb Bolt, sinó que ara aquest altre atleta del Racers Club de Kingston també els passa al davant.

Usain Bolt ja formava part de la història de l'esport, però la cursa d'ahir eleva a una nova dimensió el seu nom. El millor de tot pegat, però, és que encara falten els 200 metres. "Una prova encara millor per a mi. Potser passa alguna cosa especial. Sóc un llamp, ho sabeu?", va dir ahir després de volar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT