Publicitat
Publicitat

El britànic, fill de corredor de pista alcohòlic, ha perdut 10 quilos

Bradley Wiggins compleix la seva obsessió al Tour de França

Fa tres anys, quan Bradley Wiggins celebrava de matinada en un local de París el seu sorprenent quart lloc al Tour del 2009, un altre ciclista se li va acostar i li va dir: "Brad, felicitats! Ja saps que al pilot n'hi ha que diuen que vas dopat, però jo crec en tu".

El ciclista britànic -que ho va explicar fa poc en una entrevista a The Telegraph - va estirar del braç la seva dona i, furiós, va marxar. "Vaig pensar, de debò? No pensava que podrien dir això".

Wiggins viu en els últims anys dins la seva bombolla de treball obsessiu i sol tenir reaccions així quan coneix les opinions que es tenen d'ell a l'exterior. En aquella ocasió va demanar que es fessin públics els seus valors sanguinis durant els últims dos anys per demostrar la seva honestedat. També ho ha reclamat als metges de l'equip Sky durant aquest Tour de França després de veure's obligat a justificar-se repetidament (14 dies de líder signifiquen 14 rodes de premsa), però per ara li han recomanat no fer-ho.

"El fill d'en Garry"

El guanyador del Tour, reconegut seguidor de la cultura mod -les seves patilles el delaten-, ha tingut una vida digna de qualsevol de les estrelles de rock que admira. Wiggins va néixer a Gant (Bèlgica), on competia habitualment en curses de sis dies el seu pare Garry, un reconegut ciclista de pista australià que els va abandonar, a ell i a la seva mare, quan el petit Bradley encara no tenia dos anys. Així, Wiggins va créixer als barris de Londres, principalment cuidat pels seus avis.

El comportament irracional del seu pare era causat per la seva addicció a l'alcohol, que el va portar a la mort l'any 2008. Les autoritats australianes no van saber determinar si s'havia vist involucrat en una baralla o havia patit un coma etílic quan en van trobar el cos al mig del carrer. Malgrat haver perdut el contacte amb el seu fill, Garry se sentia molt orgullós de la seva carrera esportiva, tenint en compte les nombroses fotos i retalls de premsa que es van trobar a casa seva.

De fet, l'alcohol també ha tingut un paper clau en la carrera de Wiggins fill. En la seva autobiografia, In pursuit of glory , explica que després del seu primer or olímpic en persecució individual a Atenes 2004 va caure desmoralitzat en veure com d'efímer pot arribar a ser l'èxit. I entre les coses que col·lecciona ( escúters, guitarres...) hi ha una gran quantitat de cerveses belgues. "Les claus del meu canvi? -s'explicava el britànic durant el Tour- La pèrdua de pes... i deixar la beguda; sí, abans era gairebé un alcohòlic".

En una de les seves columnes regulars al diari The Guardian , Wiggins repetia que mai s'havia pres l'especialitat de carretera gaire seriosament i no era prou professional. A banda del fet que se centrava en la seva carrera de corredor de pista olímpic, el desanimava el fet, diu, de "ser superat sempre per gent que després donava positiu". La seva posició contra el dopatge sempre ha estat radical, i recorda que després de ser expulsat del Tour del 2007 com tot l'equip Cofidis pel positiu de Cristian Moreni, va tirar a les escombraries de l'aeroport de Pau l'equipament de l'equip. "Em feia fàstic el que va passar i vaig jurar que mai més tornaria a vestir-lo", va escriure el corredor.

Conversió en home Tour

Wiggins és també un gran admirador de la història de l'esport i per les seves paraules sembla haver tingut sempre l'ambició final de ser un ciclista de grans voltes. "Sé el que estic a punt de fer", repetia pocs dies abans d'acabar amb victòria aquest Tour de França. "Inscriure el meu nom juntament amb el d'Eddy Merckx és molt gros". També ha recordat els pòsters de Miguel Indurain que tenia a la seva habitació quan era petit.

Un cop va tocar el cel olímpic a Pequín 2008, va començar a aprimar-se per ser competitiu a les muntanyes. Des de llavors, Wiggins s'ha centrat en el Tour treballant amb equips tan metòdics com Garmin i Sky, amb qui ha perdut més de 10 quilos i ha confirmat el potencial que va ensenyar, per exemple, guanyant una etapa de muntanya del Tour de l'Avenir del 2005.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT