El nou Camp Nou, en mans dels socis

BARCELONA.El soci del Barça tornarà tenir l'última paraula en un tema clau per al futur de l'entitat. Aquest cop el Barça vol preguntar al soci si cal construir un estadi nou, veient que el Camp Nou ha quedat antic i obsolet -es va construir el 1957- i no està a l'altura dels altres estadis dels clubs capdavanters d'Europa. Però abans ha de fer un pas previ: demanar als socis compromissaris que vagin a la pròxima assemblea ordinària del 22 de setembre -a les 16.30 h, abans del Barça-Granada de les 22 h- la celebració d'un referèndum entre tots els socis sobre el nou Camp Nou. Segons els estatuts del Barça, la figura de la consulta en referèndum no existeix, però el president del club, Sandro Rosell, té molt clar des de fa temps que aquesta decisió l'han de prendre tots els socis, no només els 1.200 que tenen veu i vot a l'assemblea, igual que l'any passat amb la Grada Jove, el Camp Nou sense fum i el patrocini de Qatar Foundation. Per aquest motiu la directiva necessita el permís de l'òrgan sobirà del club, l'assemblea de socis compromissaris. Si aquests socis donen llum verda a la directiva del Barça per plantejar un referèndum sobre aquesta qüestió, el club buscarà una data i decidirà quina pregunta fa. Però si diuen que no, que no permeten que es faci un referèndum, llavors seran els compromissaris els que prendran la decisió, quan la directiva els ho plantegi, del que es fa amb el Camp Nou.

El portaveu de la junta, Toni Freixa, va explicar ahir que si l'assemblea acorda fer un referèndum, la consulta no serà perquè els socis decideixin una de les tres opcions que la directiva té sobre la taula -un estadi nou en un lloc nou, un estadi nou al mateix lloc o la reforma del Camp Nou actual-, sinó que la junta farà una reflexió i un estudi acurat de les tres possibilitats i només en portarà una a referèndum, que s'haurà de votar amb un sí o un no.

Una reforma amb molèsties

Abans de l'estiu, el directiu de l'àrea de patrimoni Jordi Moix va calcular que una reforma del Camp Nou a fons podria costar entre 100 i 150 milions d'euros. Les obres durarien al voltant de dues temporades i durant aquest temps l'aforament de l'estadi es reduiria, i no tots els abonats actuals podrien mantenir la seva cadira a l'estadi. Aquesta és l'opció més econòmica de totes, però la que comportaria més molèsties als socis. A més, amb aquesta reforma tampoc se solucionarien totes les mancances que té el Camp Nou actualment.

La segona possibilitat també generaria moltes molèsties mentre duressin les obres. Es tractaria de fer un estadi nou des de zero, però als terrenys actuals de l'esplanada de les Corts.

I la tercera opció, que sembla que és la que més consens genera entre la directiva, i que també agrada força a l'Ajuntament de Barcelona, és la de construir un estadi nou en un espai nou, en uns terrenys a tocar de la Diagonal, a l'entrada per Esplugues, però encara per definir exactament. No hi ha cap pressupost fet encara sobre quant podria costar la construcció d'un estadi nou, però podria arribar als 600 milions d'euros. Aquesta tercera opció permetria tenir un estadi amb el mateix aforament, amb totes les graderies cobertes i més ben comunicat, a més de tenir més places d'aparcament. La idea també seria que en aquest nou emplaçament s'hi pogués construir l'esperat nou Palau Blaugrana, i complir la promesa electoral de l'Espai Barça. El gran problema d'aquest projecte faraònic és com es pagaria, ja que Sandro Rosell i el vicepresident econòmic, Javier Faus, han admès en més d'una ocasió que ara mateix el Barça no té capacitat per afrontar una inversió com aquesta, ja que no es pot endeutar més. El deute del club s'hauria de reduir molt més per poder-s'ho plantejar, i de totes maneres la part principal de la inversió arribaria de fonts externes al club. Són tantes les incògnites que encara hi ha sobre el nou Camp Nou que el referèndum encara pot tardar molt temps a celebrar-se. L'objectiu de la junta és tenir ara el permís de l'assemblea, un pas imprescindible per tenir les mans lliures per prendre la decisió quan sigui el moment, i llavors no haver d'esperar-se una temporada fins a la següent assemblea. Va passar el mateix amb la publicitat a la samarreta, que la directiva de Joan Laporta va demanar permís a l'assemblea per posar-ne i fins molts anys més tard no van executar el mandat de l'assemblea.

El pressupost 2012-13

Toni Freixa també va anunciar ahir quin serà el pressupost d'aquesta temporada, que portaran a votació de l'assemblea. Hi ha una previsió d'ingressos de 470 milions d'euros i una previsió de despeses de 427,9 milions. Per tant, la directiva preveu obtenir uns 35,9 milions de beneficis al final de l'exercici 2012-13. La temporada passada van pressupostar uns 21 milions de beneficis, i fa unes setmanes van anunciar que havien tancat els comptes amb 48,8 milions d'euros de superàvit (495 milions d'ingressos, més dels previstos, i 441 de despeses, menys de les previstes).

Tret de la primera temporada de la directiva de Sandro Rosell, en què van tancar els comptes amb 9 milions d'euros de pèrdues, l'any passat va haver-hi beneficis, i aquest també està previst que tanquin en positiu. Això va en la línia del que va proposar Javier Faus fa just un any, una reforma dels estatuts per prohibir que el Barça pugui tancar els comptes amb dèficit, i limitar la capacitat d'endeutament. Està previst que aquest canvi es faci en una assemblea extraordinària que encara no té data.