Campió dubitatiu, aspirant superlatiu

BarcelonaRafa Nadal ha regnat a Roland Garros. Nou títols dels últims deu que s’han disputat són una certesa inqüestionable. Tant com que aquesta temporada no és el mateix Nadal. Per primer cop arriba a París sense guanyar cap cita prèvia sobre terra batuda, quan altres vegades hi aterrava invicte, sota una aura d’invencible que després certificava sense pal·liatius. Però aquest any, en joc i sensacions, sembla lluny d’aquelles prestacions. Per molt que ell digui que se sent cada dia més satisfet amb el seu tenis, que s’ha tornat més defensiu. Com una regressió, evoca el Nadal dels primers temps, en què l’exposició física compensava la falta de determinació i cops dominants. “Si agafés l’energia i les cames del 2005 en tindria prou”, deia en la prèvia. Tornar als orígens acostuma a ser un signe de protecció, de refugi. Però amb Federer, Murray, Ferrer, Wawrinka i sobretot Djokovic, no s’intueix un bon presagi, encara que es tracti d’un escenari en què ha batut tots els rècords: acumula 66 victòries per una sola derrota, que l’han fet l’únic tenista que ha alçat com a mínim un Grand Slam durant deu anys (Borg, Sampras i Federer es van quedar en vuit).

Els partits a cinc sets i les trinxeres que representen els llargs fons de pista de la central Philippe Chatrier sempre han sigut un bon recer per al manacorí. En cap altre lloc se sent tan còmode. Una superfície més aviat lenta i una posada en escena que, si cal, Nadal converteix en una extenuant batalla física i mental. En aquest aspecte encara imposa, però uns quants rivals ja el veuen més vulnerable. I aquest canvi l’escenifica el mateix quadre. Nadal i Djokovic podrien topar a quarts, en tota una final anticipada que no es produïa abans d’una hipotètica semifinal des del 2007.

Per als especialistes, el guanyador del seu duel (seria el 44è) serà el campió. La resta d’aspirants no sembla que tinguin la consistència per fer front a un Nadal en plena reivindicació o a un Djokovic en estat de devastació. El serbi suma 22 triomfs seguits i ho ha guanyat tot (l’Obert d’Austràlia i els quatre Masters 1000). Roland Garros, a més, fa temps que està subratllat al seu calendari. És l’únic Grand Slam que li falta i no vol esperar més. Si no el supera l’ansietat, Djokovic és merescudament favorit. Nadal, per primera vegada, està un esglaó per sota del seu reialme, ara més amenaçat que mai.

Un lluitador

Nadal sempre fa anys aquí, i el 3 de juny en farà 29. Amb més de 12 en el circuit, alguns pensen que ja ha començat una lenta decadència. Però amb Nadal s’ha de comptar amb una resistència innata que el fa lluitar tenaçment contra qualsevol adversitat, com quan ha superat lesions (especialment als genolls) que haurien arruïnat la carrera de la majoria. Senzillament no ho permetrà, no s’ho permetrà. Avui s’estrena en un debut assequible, però només és la primera parada d’un viatge notablement exigent. Potser París serà un simple punt i a part. Qui sap si es convertirà en un profund punt d’inflexió. Comencen dues setmanes apassionants per descobrir-ho.

El pols entre Xaràpova i Serena Williams

A Roland Garros, a diferència de la resta de grans cites, la favorita és la russa Maria Xaràpova. Dos títols i una final en els últims tres anys és el seu formidable bagatge. Avui parteix com a segona cap de sèrie darrere de Serena Williams, que la va derrotar aquí el 2012. A l’Obert d’Austràlia, al febrer, ja es van trobar, i el triomf va ser per a la petita de les Williams. Xaràpova ve de guanyar a Roma, on es va imposar a Carla Suárez, que aterra al top ten i amb la il·lusió de fer grans coses en un torneig que sembla un altre pols entre les dues primeres del món.