Publicitat
Publicitat

Campions 'after hours'

A la una tocada de la matinada, Xavi va aixecar la tercera Copa de l'any. Mourinho havia ordenat a Karanka que retirés els jugadors del Madrid. De fet ningú esperava que els madridistes s'esperessin a la proclamació del campió. Després d'un partit que havia acabat com acaben els enfrontaments entre bandes, a les portes dels after hours de matinada, és a dir, a cops de puny. Un Barça amb les cames de cotó fluix i el cap de ferro havia fet que la festa continués.

El Madrid en aquesta Supercopa ha fet un pas endavant, ha jugat molts minuts al camp del Barça i ha ofegat la sortida de la pilota com si s'hagués tret de sobre el trauma psicològic del 5 a 0. I jugant com el que és, un gran equip que sap fer emmudir el Camp Nou. Sí, el Madrid continua exhibint rampells violents, però ha començat l'any interpretant el futbol com s'espera dels madridistes. Ajudats, això sí, per la feble condició física del Barça. Però, i aquesta és la gran paradoxa, quan el Madrid ha jugat com un gran equip li han passat coses d'equip petit. Ja saben què vull dir, dominar, tenir ocasions i perdonar. I el contrari, el Barça amb molt poc no et perdona, i et fa l'1 a 0 com ahir el va fer Iniesta a la primera jugada en què el Barça va saber interpretar el contraatac davant d'una defensa tan avançada. Igual que a la primera part del Bernabéu el millor del Barça és que ha mostrat que amb poc en té prou per marcar, i que després sap interpretar la mesura exacta de les seves forces perdent temps per descansar.

Valdés va tornar a salvar el Barça i Cesc no podia imaginar-se un debut en què amb molt pocs minuts tastaria la violència madridista i guanyaria el primer títol amb el Barça, que és això al que ha vingut després d'haver guanyat notorietat internacional a l'Arsenal però tenint a zero el compte del seu palmarès. Els detalls que va deixar en poc temps fan paladejar moltes més opcions de conducció de pilota al mig del camp i permeten esperar el millor d'un Barça que ha demostrat, certament, merèixer el títol de supercampió. Perquè només un equip que es creu la seva condició de líder mundial és capaç de suportar les envestides d'un Madrid que anivella tècnica i duresa.

Jugant així, se li pot guanyar la Supercopa, al Madrid, però no la Lliga. Esclar, però, que per més que els que fan el calendari vulguin la competició perpètua, els futbolistes no són màquines i tot just hem entrat a la segona quinzena d'agost.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT