Publicitat
Publicitat

FOT-LI POU

Canvi de tornes

‘La división internacional del trabajo consiste en que unos países se especializan en ganar y otros en perder’ Eduardo Galeano, Las venas abiertas de América Latina

Aquesta frase d'Eduardo Galeano pot ser un bon punt de partida per intentar explicar la revolució mental que ha provocat el Barça de Guardiola en els entorns del Camp Nou i el Bernabéu. Si seguim l'esquema de l'escriptor uruguaià, el Madrid històricament s'ha especialitzat a guanyar, i el Barça, a perdre.

Durant bona part de la història del futbol gairebé totes les relacions que tenia el Madrid eren guanyadores, totes les decisions que prenia el reforçaven i va aconseguir un poder estructural que el feia inabastable. El Barça, en canvi, es va acomodar en el rol de l'etern segon, amb una posició victimista sovint justificada però moltes vegades perjudicial per intentar un canvi de tornes. Durant molts anys el Barça va prendre un munt de decisions errònies que el van condemnar a continuar sent un especialista en derrotes.

Segurament una de les dinàmiques més difícils de canviar és la històrica: quan un s'ha especialitzat a guanyar i ho ha aconseguit durant dècades, el més normal és que aquest estatus perduri. Han de confluir molts factors alhora perquè un especialista a guanyar deixi de ser-ho. Encara és més difícil que un especialista a perdre aconsegueixi modificar les relacions de poder i guanyi amb regularitat. Potser exagero una mica però el que ha aconseguit el Barça de Guardiola en relació al Madrid és revolucionari. L'esdeveniment polític més imprevisible i espaterrant del segle XX va ser la descolonització. Després de la Segona Guerra Mundial, en poques dècades van néixer desenes d'estats nous que van canviar per sempre més les estructures del poder mundial. Les grans potències colonials van lluitar a mort per no perdre els seus territoris però no ho van aconseguir. Tothom es va haver d'adaptar a la nova realitat. Salvant totes les distàncies (que són siderals) el Barça de Guardiola ha aconseguit una fita semblant. Avui es juga un partit que el Barça gairebé sempre ha perdut i que podria tornar a perdre, però ja res és igual que fa una dècada. A Barcelona la por, l'acoquinament, el complex d'inferioritat i el patiment s'han transformat en confiança, serenitat i autoestima. El que a Madrid abans era prepotència, convenciment absolut i supèrbia, ara és necessitat de revenja i obsessió per recuperar l'estatus. La història del Madrid és la d'una gran potència colonial acostumada a governar sense oposició, és la història èpica i gloriosa d'un club que se sent predestinat a la victòria, la del Barça, en canvi, és la d'una institució inapte per mantenir la capacitat competitiva necessària per imposar-se amb assiduïtat.

Canviar les tornes semblava una utopia però el Barça ho ha fet. El Madrid continuarà tenint una actitud extremament agressiva perquè no es resigna a perdre la seva condició de guanyador. Segurament és massa tard: durant molts anys el Barça ha patit la història, ara, la protagonitza.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT