Publicitat
Publicitat

El Barça i el United són els amos del futbol del segle XXI

Cap altre partit pot ser millor

Ala vida tot són cicles, i en el futbol són molt més evidents. Cada 5-10 anys hi ha clubs que estenen el seu domini, i ara és el torn del Barça i el United. La tirania d'aquests dos clubs en l'últim lustre -i fins i tot en l'última dècada- del futbol europeu amenaça d'allargar-se en el temps per la joventut de les dues plantilles actuals i la capacitat de regeneració que estan mostrant últimament: han marxat Ronaldinho i Cristiano Ronaldo i no passa res.

Sense haver de remuntar-nos a les èpoques de l'Ajax de Cruyff o el Milan de Sacchi, en els últims anys a Europa hem viscut l'esplendor del Madrid de Raúl i Zidane, del Juventus de Buffon i Del Piero, o en un període més curt del Milan d'Ancelotti i el Liverpool de Benítez. Però cap d'aquests moments de glòria ha tingut un recorregut tan llarg en el temps com el domini actual del Manchester United i el Futbol Club Barcelona, que es poden considerar com els dos millors clubs del segle XXI, tot i que la tirania -per no dir-ne dictadura, que sona malament, però ja ens entenem- es concreta en els últims cinc anys.

La fredor de la IFFHS

Els rànquings de la IFFHS (Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol), reconeguda per la FIFA, són un recompte fred de victòries, empats i derrotes, a més dels títols, traduït a punts. Sovint els recomptes anuals porten a enganys -el millor equip d'una temporada segons la IFFHS a vegades no és el millor segons els experts en futbol-, però quan aquests rànquings inclouen un període llarg de temps, el seu resultat és força fiable. Així, la llista dels millors clubs de la primera dècada del segle XXI (2001-2010), tant d'Europa com del món, l'encapçalen el Barça i el United separats per molt pocs punts (2.550 els blaugranes i 2.523 els red devils ) -el Reial Madrid i el Chelsea són 8è i 9è respectivament-. I aquesta estadística el Barça l'ha aconseguit capgirar en els últims cinc anys, gràcies a Frank Rijkaard i Pep Guardiola, ja que del 2001 al 2005 els blaugranes només van arribar a la semifinal de la Champions el 2002 -la van perdre amb el Madrid- com a màxima fita i el palmarès a zero.

Però més que les xifres impersonals de la IFFHS, el que fa ser al Barça i al Manchester United els dos grans clubs del moment i els grans dominadors del futbol d'aquest inici del tercer mil·lenni són les sensacions. La sensació que sempre hi són on se'ls espera, la sensació que per guanyar-los has de fer el millor partit de la teva vida, la sensació que són els millors, simplement. "Possiblement és la millor final de la dècada", sentenciava ahir Ferguson.

Sempre hi són

Pep Guardiola no s'ha cansat de repetir des que va arribar a la banqueta del primer equip del Barça que el que és important no és només guanyar títols sinó competir per guanyar-los. És a dir, que el Barça està obligat a arribar sempre a les rondes finals dels campionats en què participa, i un cop aquí són els petits detalls -els famosos detalls dels quals tots els futbolistes parlen sempre- els que decideixen qui és campió i qui no. El "desig", va dir dilluns passat el tècnic del Barça, és el que els farà derrotar el United avui, desitjar la Copa més que ells. "A vegades es perd però el que és important és que el club segueixi sent fort i sigui sempre allà; el més important és la idea del club", deia el tècnic del Barça ahir a 24 hores justes per començar aquesta gran final, i ho rematava amb una altra frase en aquesta línia: "El millor és que aquests mitjans [ NY Times ] parlin així de nosaltres, és una satisfacció enorme, demà [per avui] hem de tornar a mostrar al món el nostre joc".

Quan un diu la frase "sempre hi són", què vol dir? Doncs vol dir haver arribat a la final de la Champions tres dels últims quatre anys com el United, o en tres de les últimes sis com el Barça. Però la dada més eloqüent que deixa palès el domini aclaparador d'aquests dos equips en l'última dècada és la de les presències a les semifinals: el Barça n'ha jugat sis des del 2001 -cinc els últims sis anys-, i el United cinc en aquest mateix període. Una autèntica barbaritat. I aquest domini parteix lògicament de l'autoritat d'aquests dos clubs a la Lliga i la Premier League. Els red devils han aconseguit set lligues en l'última dècada i el Barça cinc, una Copa cadascun, a més de quatre Supercopes d'Espanya, per quatre Charity Field dels anglesos -l'equivalent al partit entre el campió de Lliga i el de Copa.

Els mateixos títols

Quan es parla de final igualada és perquè se sap que qualsevol dels dos equips pot guanyar, perquè encara que lluitin amb armes diferents tenen les mateixes possibilitats d'alçar la copa orelluda que l'altre. Però la màxima igualtat també hi és a l'hora de recomptar els títols que acumula cada equip en el seu palmarès en aquests últims famosos 10 anys. El Barça i el United han guanyat 14 títols cadascun des del 2001, i qui guanyi avui decantarà la balança. Realment no hi ha cap altre partit millor a Europa avui dia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT