Catalunya viu la final sense grans mostres d'eufòria
La pluja condiciona l'aglomeració d'aficionats a les pantalles gegants instal·lades a Catalunya. Alguns seguidors celebren al carrer la victòria d'Espanya davant la indiferència majoritària dels veïns.
BARCELONAAlguns petards, cotxes fent sonar el clàxon i grups d'aficionats festejant al carrer la victòria de la selecció espanyola a la final de l'Eurocopa. Catalunya va celebrar el triomf de l'equip de Del Bosque, però sense mostrar una eufòria multitudinària. El seguiment del partit va ser majoritari, però íntim. En part perquè en només nou localitats es van instal·lar pantalles gegants per seguir el partit. I també per la pluja que va caure de manera constant durant tot el diumenge. Així, i a excepció d'aquests llocs on es projectava la final, el recurs per a la majoria de catalans que van voler seguir el partit va ser mirar-lo des de casa seva -l'oferia Telecinco en obert- o bé reunint-se en algun bar.
Mentre els gols de l'equip espanyol anaven pujant al marcador, alguns aficionats de la roja mostraven la seva eufòria tirant petards. Però no gaires. Ni tampoc es cridava "gol" amb l'entusiasme i l'energia d'altres ocasions. A Barcelona, per exemple, amb prou feines es va sentir un crit unànime quan la pilota va entrar al fons de la porteria. Ben al contrari del que passa a la ciutat catalana quan, per exemple, el Barça juga una final europea o un clàssic contra el Reial Madrid.
Poc ambient previ
De fet, la manera com es va viure el partit de la selecció espanyola a Barcelona i, en general, a Catalunya, va contrarestar amb la dels altres punts de l'Estat. No només durant els 90 minuts de joc, sinó també a la prèvia de l'enfrontament. L'exemple més clar és l'ambient que es vivia a Madrid.
La capital de l'estat espanyol estava engalanada a l'espera de la gran final. Però no només ahir diumenge, sinó en general durant tot el torneig. La bandera espanyola lluïa als balcons, presidia botigues i locals i fins i tot la duien alguns vehicles -sobretot taxis- que circulaven per la ciutat i que feien servir l'antena com a asta. Els vianants vestien la samarreta i en alguns bars els cambrers s'havien canviat la camisa habitual per l'uniforme de l'equip que entrena Del Bosque. A més, molts ciutadans i turistes se sentien atrets per les botigues on es podien adquirir productes de la roja , sobretot els dies de partit, com ahir.
És evident que a Catalunya també hi havia ciutadans pendents de l'enfrontament, però no van exhibir aquesta eufòria prèvia. L'ambient era molt més contingut, i no va ser fins poc abans de l'inici que es van veure les primeres samarretes pels carrers i places. Res, però, comparable amb la capital de l'Estat. També hi va contribuir, en bona part, la pluja que va caure durant tot el dia. A Barcelona no s'hi va instal·lar cap pantalla gegant, i a Badalona es va haver de suspendre l'emissió per l'aiguat. Als altres punts on sí que es va poder projectar la final, la presència va ser d'inici molt menor a la prevista per culpa de les condicions meteorològiques.
Tan sols a Cornellà de Llobregat, on la pantalla gegant estava a cobert (al Parc Esportiu del Llobregat), o a les ciutats de Tarragona i Lleida (on la metreologia va ser notablement més benèvola), es van complir mínimament les previsions inicials.
Un cop acabat el partit, els seguidors no van dubtar a celebrar la victòria. Això sí, no es van produir aglomeracions massives i al moment de tancar aquesta edició no s'havien produït incidents rellevants. A Barcelona el punt escollit va ser la plaça d'Espanya -on es va veure la final del Mundial ara fa dos anys-. Normalitat absoluta entre els centenars de persones que van voler celebrar un nou títol aconseguit per la seva selecció i els que van mostrar indiferència per la victòria d'un equip ple de jugadors del Barça i que copia l'esquema de joc dels culers.
