Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El català de l'Arsenal dubta sobre el seu futur i el Barça pot aprofitar-ho

Cesc i la difícil ressaca d'una mala nit al Camp Nou

Cesc Fàbregas es va passar tot el dimecres al llit. Li feia mal la gola i tenia febre. Ahir, en canvi, va ser a la ciutat esportiva de l'Arsenal, on es va sotmetre a diferents proves físiques que van determinar que es perdrà un o dos partits, un d'ells davant del Manchester United a la copa anglesa. Capcot, va parlar constantment amb els seus, que l'intentaven animar. El seu pare, el Francesc, fins i tot va arribar a reconèixer que era un dels cops que l'havia vist més tristot. Per a Cesc, el partit de dimarts no s'ha acabat. Encara es juga, i pot afectar al seu futur immediat.

A Anglaterra, malgrat tot, no es parla gaire d'ell. Es parla molt més de la famosa expulsió de Robin van Persie i, esclar, del tècnic Arsène Wenger, que ahir va defensar-se de les crítiques afirmant que no entén d'on sorgeix aquesta acusació de la UEFA -li han obert un expedient per mala conducta-. El tècnic alsacià, de fet, va titllar la conducta del màxim organisme del futbol continental de "dictatorial". I entremig, va dir la seva sobre l'estat del seu capità, admetent que el jugador està "decebut" i "preocupat" per les lesions musculars que té i que el deixen de nou sense poder jugar partits importants.

Cesc va trencar el seu silenci en declaracions a la web El confidencial. S'havia parlat molt d'ell i del partit de dimarts, especialment pel serial que va protagonitzar l'estiu passat, quan el Barça el volia fitxar i l'Arsenal es va fer fort defensant els seus interessos. El jugador d'Arenys es va limitar a dir que "és aviat per saber què passarà" quan li van preguntar què succeirà d'aquí pocs mesos. Perquè quan s'acabi la temporada, el debat es tornarà a obrir. Notícia cíclica: es tornarà a parlar de l'interès del Barça. Perquè, de fet, malgrat que el jugador maresmenc no va jugar un bon partit a l'estadi, la política de fitxatges no ha canviat gaire. Tot i els rumors sobre el possible interès en un jugador que ocupa una posició mínimament similar, l'argentí Javier Pastore, el Barça el volia fa mesos i encara el vol.

Ni Guardiola ni Rosell, però, estan disposats a pagar un preu gaire esbojarrat. Cesc ja fa sis anys que no guanya res amb el seu club. I amb la bona relació que té amb gairebé tota la plantilla blaugrana, el camí sembla clar.

Però Cesc encara no està disposat a forçar la seva sortida del club del nord de Londres tal com han fet altres futbolistes: presentant una carta a l'entitat on demanen ser alliberats, dret que més d'un cop han utilitzat jugadors de la Premier, com Fernando Torres. El somni del català és tornar al Barça i aconseguir d'alguna manera no fer enfadar ningú. Des de l'entorn del jugador s'admet que Cesc no vol guanyar-se enemics en un club que aprecia, com és l'Arsenal, però que si la temporada passada ja veia amb bons ulls tornar al Barça, els fets de dimarts el poden acabar d'ajudar a decidir-se.

Els xiulets que va rebre en ser substituït van afectar Cesc, que no s'esperava aquesta rebuda; però la majoria de gent de confiança del jugador li han comentat que cal entendre que, en el context del partit, era normal ser xiulat. Cesc ha rebut missatges en aquesta línia dels seus millors amics del vestuari del Barça. Però també és cert que a la família, la xiulada li va fer mal, com ha admès el pare, que tot i respectar que la gent xiuli, va deixar entreveure que no estava gens satisfet amb la reacció de l'estadi.

Cesc, doncs, està en un moment complicat, ja que en pocs dies l'Arsenal s'ha quedat sense opcions de guanyar dos títols (la Copa de la Lliga i la Lliga de Campions), ha vist com s'escapen dos punts importants en la lluita per la lliga (amb un empat a casa amb el Sunderland) i com una lesió l'apartarà del partit de quarts de final amb el United de la quarta competició a la qual aspirava el club del nord de Londres, la Copa.

El Barça, sempre botxí

Ahir Cesc ho va deixar clar: "El futbol no està sent just amb mi ni amb l'Arsenal. El Barça sempre es creua en el meu camí. És una cosa que hi és i no puc fer-hi res". Aquesta tercera derrota amb els blaugranes (2006, 2010 i 2011) i la xiulada l'han deixat amb el cor dividit. Sap que a Barcelona hi té amics. Però també sap que a Barcelona és on han acabat els somnis de persones que aprecia i que el Camp Nou li ha deixat clar que si vol venir, haurà de moure peça, perquè els blaugranes són feliços sense ell. Per a Cesc, arriben mesos complicats. En breu, el botxí trucarà a la seva porta convertit de nou en el club que estimava de petit. Amb les relacions entre els dos clubs així de fredes, però, el Barça esperarà un gest de Cesc. I Cesc, ara mateix, no té esma per decidir. El seu cap segueix pensant en el partit de dimarts.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT