Publicitat
Publicitat

EL RETORN DE L'HEREU Reportatge

El català va jugar al Camp Nou, on va viure un petit malson i va fallar en la jugada de l'1-0

Cesc, un espectador sense la pilota

Minut 48 de la primera part. El Barça atacava, però en una acció defensiva brillant, Clichy va evitar el xut de Messi. La pilota va caure als peus de Cesc Fàbregas, i el català, en rebre just a la frontal, la va intentar passar d'esperó a Wilshere. Però Iniesta va interceptar la pilota i la va passar a Messi, que va convertir una pilota en una obra d'art. Totes les mirades dels jugadors de l'Arsenal van mirar cap al seu capità, cap a Cesc. Ell havia perdut la pilota. Ell havia pres una decisió difícil de comprendre al pitjor lloc i en el pitjor moment.

Cesc Fàbregas va arribar a les 19.10 al Camp Nou amb una expressió seriosa. L'autocar de l'Arsenal va aparcar davant de tribuna i ell va baixar en solitari, escoltant música. Duia una ampolla d'aigua a la qual no deixava de fer petits glopets. A prop, el seguia qui diuen que serà el seu hereu, el jove Jack Wilshere. Aquest migcampista, tot caràcter, amb cara de protagonista de novel·la de Charles Dickens. Cara d'entremaliat, galtones vermelles i un munt d'il·lusió. Hores abans havia escrit al seu Twitter que des de l'habitació de l'hotel podia veure l'estadi, i li semblava "immens". Cesc, en canvi, ja el coneixia prou bé, l'estadi.

El mateix estadi on venia de menut com a aficionat. On va riure quan de cadet havia d'oferir un títol al descans d'un partit i en no tenir una copa per ensenyar Piqué, company d'aventures, en va agafar una del Museu que no sabien ni tan sols si pertanyia a la secció de futbol. L'estadi on somiava jugar fins que l'Arsenal es va creuar en el seu camí. I ahir, per fi, hi jugava. La temporada passada una lesió el va deixar fora del partit de tornada, però ahir sí que hi era. Vestit tot de groc i amb el braçalet de capità al braç. Amb Piqué a la graderia mirant-ho, i amb un munt d'amics a l'equip rival.

Cesc, però, va viure un malson. Es va fer un fart de córrer darrere de la pilota, condemnat a ser una peça defensiva, ell, que sempre vol crear. A més, a mesura que el partit es va escalfar, Cesc va semblar fora de joc. Ell, que sempre que hi ha gresca és dels primers a donar la cara, com va demostrar ja de molt jove encarant-se amb Lampard, ahir semblava descol·locat. Com si fos un casc blau intentant posar pau, quan tothom se les tenia ell intentava fer de missatger, com si tingués por de quedar malament amb uns i altres. Mascherano li recriminava que l'Arsenal no havia tirat fora una pilota. Ell intentava dialogar, i poc després li deia a Van Persie que no havia de perdre els papers quan es va encarar amb Abidal. Van ser deu minuts, els últims dels primer temps, horribles per al maresmenc. Aquelles picabaralles amb amics a les dues bandes, i després l'errada que va costar el gol de Messi. Un gol que arribava quan l'Arsenal pensava que arribaria al descans amb un 0-0 que semblava un miracle, vist com havia anat el matx. Però Messi va canviar el guió del partit, en part perquè Cesc va perdre la pilota per intentar fer una frivolité .

Substituït per Bendtner

Perdut, sense pilota i sacrificat, Cesc va ser testimoni directe del gol de l'empat, marcat per Sergio Busquets en pròpia porta. Ell era just darrere, tapat, i fins i tot li va costar veure qui havia marcat. Va aixecar els braços, va donar ànims als seus companys. Ell era el primer que sabia què volia dir, aquell gol. Que els seus tenien opcions, però que tocaria rebre una allau de futbol del Barça. I els anglesos la van rebre. I van perdre. Van oferir més oposició que la temporada passada, però van marxar derrotats com sempre. Finalment, als 32 minuts i amb el partit ja 3 a 1, Wenger va subsituir Cesc per Bendtner. Amb la mirada baixa, va escoltar com part de l'estadi el xiulava. Havia tocat la pilota tot just una vintena de vegada. Havia vist com pel seu voltant es movien com àngels Iniesta i Xavi Hernández. Capcot, va passar pel costat de l'home que el va convèncer perquè marxés a Londres, Wenger. L'home que el va fer capità de l'Arsenal, però que el va allunyar del club que ara mateix monopolitza el que Cesc estima per sobre de tot: la pilota. "Marxo fotut. El Barça ha jugat millor i no hem pogut crear ocasions", va admetre al final el català, que en ser preguntat sobre què havia sentit en el seu debut al Camp Nou, va dir lacònicament: "A partir dels primers 10 minuts ja me n'he oblidat". Llavors, es va centrar a perseguir la pilota, com la resta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT