BARCELONAEl febrer del 2006 l'Arsenal va conquerir el Bernabéu amb un gol preciós de Thierry Henry. Els gunners, que caminaven amb pas ferm cap a la final que perdrien a París amb el Barça, van superar els blancs en totes les línies amb un gran partit d'un jove Cesc al mig del camp. "Tenia ganes de demostrar que podia jugar partits així, que podia jugar aquí", va dir a la zona mixta posterior al partit el jugador maresmenc, que ja era seguit tant pel Barça com pel Madrid.
Cinc anys després d'aquell triomf a la Lliga de Campions, Cesc somia a ser titular avui al Santiago Bernabéu. Guardiola es va desfer en elogis quan li van preguntar per ell a la sala de premsa del Camp Nou, i aquesta setmana el tècnic de Santpedor ha treballat molt amb el maresmenc al teòric onze inicial, ja que la connexió amb Messi en atac és una arma que el cos tècnic blaugrana medita explotar. "Té una mentalitat guanyadora en partits com aquest, Cesc ha estat capità d'un equip tan important com l'Arsenal", deia ahir Guardiola sobre un jugador que aquell 2006 encara era un migcampista més de tall defensiu que de mica en mica avançava posicions. Al Bernabéu, de fet, va donar moltes assistències a homes com Ljungberg o Henry, deixant a Gilberto Silva la feina bruta i mostrant ja aquesta polivalència que l'ha convertit en la joia de la corona.
Cesc, que sol brillar en partits importants -va fer l'assistència a Iniesta a la final d'un Mundial, per exemple-, arriba al partit amb tota la il·lusió del món, ja que no deixen d'enfrontar-se els dos equips més forts que van lluitar per fitxar-lo els últims anys. A l'entorn del jugador hi ha l'esperança de veure com Guardiola li dóna a Cesc la titularitat contra l'equip amb què va jugar els seus primers partits oficials amb la samarreta blaugrana, els de la Supercopa, quan va rebre una falta de Marcelo que va obrir la capsa dels trons. Cesc, normalment, no falta a les grans cites. Perquè li agraden.
