Publicitat
Publicitat

MERCAT DE FITXATGES

Després de vuit anys a Londres, el català vol refer un camí que no va ser fàcil de començar

Cesc, l'hora de tornar a casa

L' estiu del 2003 molts barcelonistes van descobrir el nom de Cesc Fàbregas. El maresmenc va ser la gran estrella del Mundial sub-17 jugat a Finlàndia, on va ser escollit el millor jugador. A més, va ser el màxim golejador d'un torneig en què Espanya va perdre la final amb el Brasil. Però els aficionats del Barça que el van descobrir llavors es van dur una decepció. L'Arsenal ja l'havia descobert i el tenia fitxat. Aquell estiu, Cesc va fer les maletes i va volar fins a Londres, on es va instal·lar en un pis amb Philippe Senderos de company de residència.

Vuit anys després, Cesc torna a casa com cada estiu per passar uns dies amb la família i els amics. El jugador, que s'està fent treure els queixals del seny, confia a poder tancar en breu el seu traspàs i acabar aquest periple anglès del qual no s'ha penedit mai. Però sent culer com és, creu que ja és hora de tornar.

Cesc va ser descobert pel Barça quan jugava al Mataró gràcies al tècnic Rodo Borrell, que ara curiosament també treballa a Anglaterra, al Liverpool. Ràpidament va ser fitxat pel Barça, on va començar a destacar. Quan jugava al cadet, el maresmenc va passar a tenir representant, Joseba Díaz, que el va descobrir gràcies a l'exjugador Ángel Pedraza, ja que també representava el seu fill. Cesc no va deixar Díaz fins fa dos anys, quan va contractar Darren Dean com a representant.

Més o menys en la mateixa època en què Cesc va passar a tenir representant, l'Arsenal el va descobrir. Steve Rowley, el cap del sistema de descobridors de talents del club anglès, va rebre un informe de Francis Cagigao, un exjugador de les categories inferiors de l'Arsenal nascut a Londres i de pares gallecs. Cagigao vivia a Monforte de Lemos, des d'on es movia per tot Espanya buscant joves valors. Un estiu, al Torneig Mediterrani Internacional de Lloret de Mar, va veure Cesc. Només 10 minuts, ja que es va lesionar. Però va descobrir un jugador especial. Després de veure'l altres vegades va enviar un informe a Rowley en què li deixava clar que no parlava d'una promesa, sinó d'una realitat. Rowley va volar fins a Barcelona, el va veure i va trucar personalment a Wenger.

Una vida nova

Entre aquests tres homes -Cagigao, Rowley i Wenger- van convèncer Cesc per acceptar iniciar l'aventura anglesa. En aquells moments el jugador no vivia una situació familiar còmoda -els seus pares es divorciarien- i tampoc tenia clar que podria arribar al Camp Nou. El 2003 costava més arribar al primer equip del Barça que el 2011. La presència personal de Wenger a Barcelona, on va volar alguns cops per assegurar-li que en menys d'un any ja debutaria amb el primer equip gunner, va ser clau.

Els pares van acceptar l'operació perquè van creure en la paraula de Wenger i perquè admetien que un canvi d'aires li aniria bé al seu fill, que patia pels problemes familiars. I amb un truc -el canvi de residència dels pares-, aquell 2003 Cesc va marxar a l'Arsenal per pocs diners. La FIFA permetia llavors que un senzill canvi de residència dels pares de nois d'entre 16 i 18 anys fes possible que un club s'endugués un jove talent pagant només drets de formació. I Cesc havia fet 16 anys aquell maig del 2003. Aprofitant el bon coneixement de les normes de la FIFA i que aquell estiu el Barça buscava nou president després del caos del final de l'època de Gaspart, Cesc va buscar una vida nova lluny de Barcelona per poder tenir oportunitats. I Wenger va complir. Aquella mateixa temporada Cesc ja debutava a Primera.

Ara, vuit anys després, Cesc confia que sigui Wenger qui compleixi i el deixi tornar al Barça, el club amb el qual el maresmenc somiava triomfar de petit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT