Cesc s'encalla en el seu llistó
Els tímids xiulets del Camp Nou van acabar d'agitar el debat sobre l'estat de forma de Cesc Fàbregas. El d'Arenys fa mig any que no marca amb el Barça, però l'equip li dóna suport i assegura que està bé.
BARCELONA.Des de dins no hi ha res que preocupi sobre Cesc Fàbregas. Cap indici futbolístic que faci comprensible el debat que, des de fora, s'ha obert per posar en dubte el rendiment del d'Arenys, que va veure com una petita part del Camp Nou fins i tot s'atrevia a xiular-lo quan va ser substituït per Iniesta al minut 65 del partit contra el València de diumenge. El to baix de Tito Vilanova a la sala de premsa insinua més tranquil·litat que inquietud. Tampoc semblen forçades les declaracions de Xavi i Pedro defensant el seu rendiment i la seva figura dins el vestidor. Mirades amb fredor, i malgrat que faci més de mig any que no marca amb el Barça, les estadístiques tampoc alerten d'un canvi marcadament negatiu en l'aportació de Cesc al joc de l'equip.
Una primera volta boníssima
Fa la sensació que el principal problema de Cesc és el llistó altíssim que va situar-se ell mateix en el primer tram de la temporada passada, quan va tenir uns registres golejadors excel·lents. Potser massa i tot, en un jugador que ha d'aportar més olfacte que responsabilitat golejadora. No havia disputat ni quinze minuts amb l'equip (set contra el Madrid en el seu debut) quan, sortint al camp al minut 80, ja va estrenar-se com a golejador a Mònaco en la final de la Supercopa d'Europa contra el Porto. Era tot just la seva segona participació amb el Barça. De manera gairebé consecutiva va marcar nou gols a la Lliga i un a la Champions i només una lesió muscular i els compromisos internacionals li van trencar la ratxa inicial. Des del seu gol de cap a Cornellà-El Prat el 8 de gener al final de la primera volta Cesc no ha tornat a marcar.
L'aficionat blaugrana no entén aquesta sequera sobtada i busca raons en el canvi tàctic, del 3-4-3 al 4-3-3. La posició de mitja punta per darrere de Messi el va apropar a la porteria, va fer sortir una part del seu futbol que, quan li han reclamat altres funcions menys agraïdes, ja no ha pogut lluir tant. "És l'interior que té més arribada", argumenta Vilanova, que explota la seva profunditat natural per enriquir el joc interior del Barça.
Tenir gol no és ser golejador
De Cesc se n'han d'esperar gols, però no se li han d'exigir. Sí que se li ha d'exigir que generi línies de passada, que sigui útil en la seva mobilitat, que sigui precís en la passada, que empenyi l'equip en la pressió. Que, exprimint la seva inèrcia a desmarcar-se cap endavant, tingui ocasions de gol. I, partits menys encertats a banda, Cesc està complint aquesta missió. El següent pas és treballar en l'efectivitat de cara a porteria per transformar-ho tot en gols.
Amb el València Cesc va entrar en la roda col·lectiva de pausar més el joc per corregir les errades que l'equip, massa precipitat amb pilota, havia comès en els duels anteriors. Només va perdre 2 pilotes (a diferència de les 6 contra la Reial Societat), sense que això minvés la seva capacitat de trepitjar l'àrea. Va aportar el seu granet de sorra en la recuperació (3) i va ser rigorós en el seu posicionament, per davant de Messi a estones i regalant superioritats a Alexis i Adriano en banda. Amb silenci i paciència, el millor de Cesc encara ha d'arribar. Ho diu Xavi.
