Cinc confusions sonades de l'himne espanyol

BarcelonaEls organitzadors d'alguns esdeveniments esportius no acaben de tenir clar quin és l'himne d'Espanya. En nombroses ocasions, quan un esportista espanyol puja al pòdium, s'han comès errades de protocol garrafals i han sonat himnes erronis o antics.

Aquest diumenge el ciclista Alberto Contador ha hagut de sentir un himne espanyol amb lletra. Es tractava d'una versió que s'utilitzava durant el franquisme, però que no és l'oficial actualment. El ciclista no està gaire de sort a l'hora d'escoltar l'himne del seu país. Al Tour 2009 va pujar al més alt del podi de París, als Camps Elisis. I li van posar l'himne danès. Un altre error garrafal. L'organització del Tour el va compensar amb la interpretació de l'himne oficial quan el seu equip, l'Astana, va pujar a recollir el premi per equips.

Una altra confusió d'himne va ser el 1999 al mundial d'handbol a Egipte. La selecció espanyola en què jugava Iñaki Urdangarin va quedar-se sorpresa en veure que va sonar l'himne de Marroc en lloc de l'espanyol. 


Però una de les errades més sonades va ser a la final de la Copa Davis de Tenis de l'any 2003. A Austràlia va sonar l'himne de Riego, el que s'utilitzava durant la segona República espanyola. La situació va indignar el capità de l'equip, Feliciano López, que es va negar a jugar fins que sonés l'himne oficial actual.

L'himne de Riego també va ser el protagonista uns anys abans. Va sonar l'any 1967, en un partit de la selecció espanyola de futbol a Praga davant Txecoslovàquia. En aquella ocasió no es va poder esmenar perquè era l'única partitura de què disposaven els músics.

Finalment, una situació de riure va ser al mundial de waterpolo del 2001. Quan l'equip espanyol va guanyar Iugoslàvia a la final, va ser impossible que sonés l'himne per megafonia i l'organització va demanar als mateixos jugadors que el cantessin ells. Atònits, els waterpolistes van taral·larejar-lo com van poder.