Publicitat
Publicitat

PEU AL FERRO

Cinc etapes de dotze, però ben cofois

S’ha criticat que l’organització no tingués un pla alternatiu a possibles catàstrofes. Com si fos tan fàcil

Ens havien venut que seria la gran aventura, l’epopeia del motor, un retorn als orígens, a l’Àfrica. I no ha estat així. Un dels seus grans actius, la data de celebració, s’ha convertit en un dels principals inconvenients d’aquest Dakar. La influència del mal temps, sobretot de la pluja torrencial, ha condicionat el desenvolupament de la prova en determinades latituds. És un risc que cal assumir si es vol fer la cursa en aquesta època, i en uns escenaris determinats. No és la primera vegada que ho veiem des que el raid es va traslladar a Sud-amèrica. És un dels peatges que cal assumir si el disseny del recorregut està condicionat als països que paguen per acollir-lo.

S’ha criticat que l’organització no tingués un pla alternatiu a possibles catàstrofes. Com si fos tan fàcil. Doncs jo, què volen que els digui, em sento feliç de veure com Marc Coma va prioritzar el vessant més humà de la cursa, i va posar a disposició dels afectats per les greus inundacions els mitjans i recursos del ral·li. Primer són les persones -esclar que sí-, abans que res.

L’edició d’aquest any ha quedat una mica descafeïnada per la suspensió d’algunes etapes -les més transcendentals- o la retallada del recorregut d’altres. Tot plegat ha fet que ens hàgim quedat amb molt pocs dies de competició pura, i que fos molt difícil capgirar la classificació que es va definir a la primera setmana. Per això, amb un interès esportiu esporgat, les audiències televisives han estat molt minses, entre altres arguments. A l’hora de les valoracions cal destacar sobretot la tretzena victòria de Stéphane Peterhansel, el millor pilot de la història d’aquesta competició. Ell ha contribuït al triplet de Peugeot, al capdavant de manera hegemònica com havien fet en el passat. A cop de talonari: fent el millor cotxe, fitxant els millors pilots i acompanyant-los d’un equip amb unes infraestructures sense competència. Per això és tan meritori el quart lloc de Nani Roma, que ha fet valer la seva experiència per damunt d’un Toyota molt fluixet.

En motos, KTM ja acumula setze victòries consecutives. Aviat està dit. En una categoria sense els líders carismàtics del passat, el tercer lloc de Gerard Farrés té molt valor, si tenim en compte que no duia una moto oficial. I, en aquest apartat, la persecució a l’equip Honda ha adulterat el resultat final d’una prova que Barreda guanyarà, tard o d’hora. I el més emocionant: els quatre pilots amb limitacions físiques que han corregut -entre ells Esteve i Llovera- han arribat a la meta. Herois.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT