Cinc minuts fatídics esguerren la nit al Barça

Cap / D’esportsCinc minuts van tenir tant de pes com els 85 minuts restants. El Barça va perdre la gran oportunitat d’acostar-se al Madrid en la classificació després d’empatar contra un Atlètic de Madrid que va endur-se un premi massa gran pel partit que va viure. L’equip de Luis Enrique, endollat, va assetjar Oblak en una actuació completa, però en cinc minuts va perdre per lesió Messi i per indisposició Busquets. I va rebre el gol de l’empat. Cinc minuts en què la sort va girar l’esquena al vigent campió i el va deixar tan enfadat com preocupat per Messi.

Sense el lesionat Umtiti, Luis Enrique no va sorprendre. Equip gran, alineació de gala. Sergi Roberto ja s’ha convertit en el lateral dret dels dies importants i Mascherano va ser la parella de ball de Piqué. L’argentí, retornant a un sistema tàctic que coneix, va esborrar la mala imatge de Leganés amb un partit complet en què només una relliscada en el gol de Correa va tacar el seu expedient. El Barça, vestit de vint-i-un botons, amb el vestit de les nits especials, va controlar el ritme, va tallar les contres visitants amb ajudes defensives i va fer circular la pilota amb prou velocitat per generar problemes a la defensa dels homes de Simeone. L’Atlètic va patir durant bona part del matx, malgrat que el Barça no va aconseguir l’objectiu de posar nerviós el conjunt matalasser. Els jugadors de l’Atlètic sembla que gaudeixen quan els toca patir, quan tothom dóna per fer que els tocarà perdre.

Amb Iniesta cada cop més fi, el Barça va seguir descobrint la capacitat de superació de Sergi Roberto, que durant el primer temps va estimular l’atac per la dreta molt més que no pas Jordi Alba per l’esquerra. A més, el lateral de Reus, en un moment físic pletòric, va deixar-hi l’ànima per recuperar la posició cada vegada que Antoine Griezmann o Kevin Gameiro agafaven la pilota i, solets, intentaven arribar a la porteria de Ter Stegen. Si el Barça té una ànima, l’Atlètic en té dues: gairebé tot l’equip defensava i, en atac, dos francesos i un belga, Carrasco, feien de les seves: atacs sempre calculats que van obligar el Barça a estar molt atent per no cometre errades. El domini blaugrana, però, no va aconseguir crear ocasions clares i, de fet, Messi va tocar molt poques pilotes, ofegat per una teranyina defensiva visitant que ni tan sols va haver de recórrer a les faltes, com sí que va fer l’Atlètic a la segona part. La màgia topava amb la realitat, i el Barça va aconseguir canviar les coses gràcies a la llibreta plena de jugades d’estratègia d’Unzué: centrada d’Iniesta, i Rakitic, entrant des de la segona línia aprofitant els espais oberts pel trident, va rematar de cap. L’Atlètic començava a adonar-se que seguiria sense guanyar al Camp Nou una temporada més.

El partit va canviar en tot just cinc minuts a l’inici de la segona part, cinc minuts en què els astres es van alinear contra el Barça. En només aquests cinc minuts dos dels eixos de l’equip, Sergio Busquets, que hi posa l’ordre, i Leo Messi, que hi posa la màgia, van sortir del camp. I, just després del segon canvi, una pilota va passar per sota les cames de Piqué, Mascherano va relliscar i Correa, que només portava 40 segons a la gespa, va marcar el gol de l’empat. Poc es podia fer contra tanta mala sort, més enllà d’intentar no perdre la calma per sobreposar-s’hi. Al Barça, que fins llavors havia fet més mèrits que no pas un Atlètic de Madrid sempre competitiu, la fortuna el va abandonar, com si els déus, des de l’Olimp haguessin decidit que, per un dia, els mortals vestits de blaugranes ho tindrien tot en contra.

Un cop molt dur

Just enmig d’aquests cinc minuts, Simeone va poder triar quins dos canvis feia i va donar entrada a Fernando Torres i Correa. Luis Enrique, en canvi, no va poder triar els canvis, i va situar sobre la gespa André Gomes i Arda Turan com a solució, no pas com a aposta. Una emergència per intentar que la baixa de Messi i Busquets no fos l’inici d’un drama encara més gran. Cada cop que Messi es deixa caure sobre la gespa, amb la mirada plena de frustració, el barcelonisme experimenta una sensació d’angoixa impossible de descriure. N’hi ha que criden el nom de Messi com si amb un exorcisme la lesió pogués desaparèixer. N’hi ha que esperen el pitjor, n’hi ha que creuen que Messi deixarà de tocar-se la zona afectada i tornarà a somriure. Però no, Messi s’havia trencat. I el Barça quedava condemnat a unir talent i èpica per endur-se els tres punts.

La reacció del Barça va ser la correcta. Ben cert que l’Atlètic, amb l’empat al sarró, va fer el tercer canvi apostant pel múscul de Thomas per aixecar de nou un mur de ciment davant del Barça, però l’equip de Luis Enrique va pujar les revolucions, va obrir el camp i va assetjar un Atlètic angoixat de nou. Sense Messi, Neymar va fer un pas endavant, reclamant la pilota a la frontal, mentre que Iniesta, darrere, intentava dictar la seva llei. Amb els tres canvis fets, l’Atlètic de Madrid va emetre una declaració d’intencions: l’empat ja els semblava un botí magnífic. L’equip de Simeone gairebé va renunciar a les contres, amb una defensa encara més conservadora que a la primera part, intentant aixecar un bosc de cames per tallar els atacs d’un Barça que va obrir forats amb el cor. Piqué, en una nova jugada d’estratègia ideada per Unzué, va quedar-se a pocs centímetres de batre Oblak. Jordi Alba, molt més ofensiu a la segona part, va culminar una bona jugada d’Ivan Rakitic amb un xut que la defensa va treure per poc. I Neymar va topar amb el cos d’Oblak quan ho va intentar. Sense Messi, l’Atlètic de Madrid va cedir algunes faltes a la frontal que es van repartir els altres membres del trident, però ni Neymar ni l’uruguaià Luis Suárez van tenir l’encert per canviar el guió del partit amb un gol que hauria fet justícia.

L’Atlètic, malgrat acumular ja més d’una dècada sense guanyar a l’estadi, va confirmar-se com una de les bèsties negres del Barça. Sempre molesta, sempre posa nerviós l’estadi, sempre competeix. Amb ben poques estirades, va fer mal a Ter Stegen, que va evitar el segon gol als 87 minuts en un cop de cap de Godín. L’Atlètic per moments pot ser tant antiestètic com sincer, ja que no amaga les intencions quan es tanca en defensa. Per a l’Atlètic, el punt tenia tant valor com frustració va generar a un Barça que va aconseguir acabar el partit amb la concentració necessària per generar perill. Però la mala sort que havia tingut en els cinc minuts en què va perdre Busquets i Messi va seguir present a la gespa fins al final del partit. Una mala sort que va negar als homes de Luis Enrique el toc de màgia, de clarividència, per evitar que, per segona jornada consecutiva, el Barça no guanyi un partit de Lliga al Camp Nou.

A uns quants quilòmetres, el Reial Madrid també va donar per bo l’empat entre els seus dos principals rivals. Empatant, el Barça va desaprofitar una oportunitat d’acostar-se a l’equip de Zidane, i ara s’haurà de centrar a seguir caminant, esperant el diagnòstic definitiu de la lesió de Messi. Un home tan important que la seva cara adolorida és tan noticiable com el resultat final. La primera gran nit de la temporada al Camp Nou va acabar amb barcelonistes seriosos pujant al metro. Val més tornar en metro que caminant. No tot van ser males notícies.

Lionel Messi, tres setmanes de baixa

Leo Messi va fer-se una ”ruptura muscular a l’adductor de la cuixa dreta”, segons va informar el club. El temps aproximat de baixa serà de tres setmanes, cosa que el deixarà sense jugar a Gijón, Mönchengladbach i Vigo, i potser també contra el Deportivo al Camp Nou el 15 d’octubre. Sergio Busquets, per la seva banda, va haver de ser substituït als 51 minuts després de patir els efectes d’una grip. André Gomes va entrar al seu lloc. “Ell volia jugar però com que no es trobava bé, no hem volgut ensurts”, va dir Luis Enrique sobre la grip de Busquets.