Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS Reportatge

El Barça juga per sisè cop en set anys a Londres, l'escenari del gol d'Iniesta. La relació, però, va néixer fa 50 anys

La City blaugrana

"V a ser molt bonic, però forma part del passat", afirmava ahir Andrés Iniesta en recordar el seu gol a Stamford Bridge ara fa dues temporades. Aquell gol que va portar l'equip a la final de Roma. Londres s'ha convertit en un destí recurrent per al barcelonisme. Com aquelles famílies que cada estiu van al mateix lloc de vacances, el Barça cada any torna a Londres, la ciutat on va guanyar la seva primera Lliga de Campions. La temporada passada, el 2-2 a l'Emirates. Fa dos anys, l'empat a Stamford Bridge.

Si amb l'arribada de Rijkaard els duels amb el Chelsea van esdevenir un clàssic (tres cops en quatre temporades), amb Guardiola ja portem tres visites a Londres en tres anys. Dues a l'Emirates, al nord de la ciutat, i una a l'oest, a Stamford Bridge.

"Londres és una ciutat molt bonica per fer-hi turisme, però si toca estar a l'hotel tancat és diferent", deia ahir Guardiola per justificar que l'equip es passi tot just 30 hores a la city . Per a Guardiola, la capital anglesa representa en primer lloc la final de Wembley, però concentrat com està en el present, només pot pensar en el matx d'avui. Ara, el tècnic de Santpedor també va ser a l'onze inicial d'aquell Barça de Van Gaal del 1999 que es va convertir en el primer a guanyar un partit a Londres a nivell de clubs. Va ser al vell Wembley contra l'Arsenal, que jugava la Lliga de Campions al temple del futbol anglès perquè el vell Highbury necessitava una renovació. I amb Guardiola de titular, l'equip es va imposar per 2-4.

Perquè hi ha un abans i un després de Wembley, escenari de les victòries del 1992 contra la Sampdoria i del 1999 contra l'Arsenal. L'estrena del Barça a Londres va ser el 1958, i per començar, ja va ser una final europea: l'anada de la final de la primera edició de la Copa de Fires, contra una selecció dels millors jugadors dels clubs de Londres. El Barça va empatar 2-2 a Stamford Bridge i guanyaria el títol després de golejar en el partit de tornada per 6 a 0.

El 1966, el Barça tornaria a Londres, al mateix estadi. De nou, Stamford Bridge, per perdre 2-0 amb els blues en una eliminatòria un altre cop de la Copa de Fires que el Barça guanyaria. I la tercera visita en partit oficial no arribaria fins a la temporada 1981/82, quan es va empatar patint de valent a White Hart Lane contra el Tottenham (1-1). I finalment, la temporada 1999/2000, arribaria el torn de l'Arsenal.

Tres equips a la Champions
El Barça, doncs, ha jugat a tots els estadis importants de Londres, i contra els clubs grans, exceptuant el West Ham, tan gran en el seu moment i tan patidor ara. Últimament, però, el bon nivell dels clubs londinencs ha convertit la City en un destí corrent de l'agenda barcelonista. Londres, de fet, pot presumir de tres equips en els vuitens de final de la Lliga de Campions. Si els aficionats de l'Arsenal viuran el seu dia gran avui, els del seu etern rival, el Tottenham, el vivien ahir mirant el seu equip al camp del Milan.

Londres, però, no és un escenari fàcil. El Barça només ha guanyat aquell partit del 1999 els gunners , i aquell altre a Stamford Bridge per 1-2 el dia en què Messi va treure de polleguera Del Horno. La resta, empats i alguna derrota. A Guardiola li falta això. I tot, just en la temporada en què la final de la Lliga de Campions es juga a Londres. Al nou estadi de Wembley. Un bon senyal, oi?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT