Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

Un clàssic d’urgències

Apriori es presenta un dels clàssics de menys nivell dels últims anys. O així es presenten els dos equips protagonistes que han començat la temporada amb una irregularitat pel que fa a joc preocupant. Bé, i al Barça, també pel que fa a resultats, cosa que converteix els blaugranes en l’equip més necessitat de punts. I diu la història que qui arriba al clàssic més necessitat és qui l’acaba guanyant. Mira, per aquí els blaugranes poden ser més optimistes.

I la sort que tenen també els de Luis Enrique és que el rival no serà la Reial Societat. Ni els d’Eusebio ni un equip que vulgui el mateix que els donostiarres. Perquè el Madrid no se sap ben bé a què juga. És cert que van primers i amb avantatge, però per demèrit dels altres i la sort que històricament els acompanya. Si el Barça ha perdut punts contra el Màlaga o l’Alabès, el Madrid ho ha fet contra l’Eibar o Las Palmas. I ha acabat guanyant a l’Sporting per aquells miracles que tan sovint passen pel Bernabéu. Si bé l’equip de Zidane venç, no convenç. I contra el Barça el francès tindrà un dilema: ni voldran tenir la pilota, ni saben defensar amb cinc; els dos arguments que han portat problemes als blaugranes aquesta temporada. Ho fiaran tot als de davant, però amb Lucas Vázquez en el lloc de Bale, resant perquè Cristiano sigui el d’abans i perquè Benzema tingui sort de cara al gol.

Però si el Madrid arriba justet, el Barça hi està a l’altura. Encadena un punt de sis, però el pitjor és la imatge nefasta i impotent que va deixar a Anoeta. En aquest cas, l’esperança estarà posada en Iniesta i sobretot en Messi perquè torni a treure les castanyes del foc de Luis Enrique. Una vegada més. Però el mal ja està fet. Aquesta temporada es respira un altre aire. No sé si és perquè ja saben com parar els peus al Barça de l’asturià o és perquè l’equip s’ha relaxat creient-se massa superior a la resta. Però no acaba de girar rodó. I en aquestes situacions és quan s’hauria de veure la mà de l’entrenador. Però, esclar, els ha donat tanta responsabilitat i llibertat que ara és impossible tirar enrere. En altres paraules, ha cedit l’autoritat i ara ja no la podrà recuperar encara que vulgui.

Això no vol dir que el Barça no sigui capaç de guanyar al Madrid i fins i tot algun títol. Perquè de talent i qualitat n’hi ha, i molt. Però és un vaixell a la deriva, gairebé impossible de timonejar per a un capità sense autoritat davant d’una tripulació encapçalada per un trident que té massa poder a les mans.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT