Publicitat
Publicitat

CAFÉ BAVIERA

Clausurar el Barça

Demà agafaré l'AVE i aniré a Madrid a veure una final de futbol. El Barça s'hi juga el títol de Copa, per una vegada m'han tocat les entrades i hi aniré, amb les ganes de sempre, a animar l'equip. El repte s'ho val: guanyar el títol més important de l'any mirant de superar un rival que ens costarà molt de guanyar.

No aniré a Madrid a veure l'últim partit de Guardiola, ni a defensar les seleccions catalanes, ni a conquerir Espanya de bracet d'uns bascos que, a l'hora de la veritat, sempre miren per ells. La independència, que, per cert, ja comença a trigar, no es proclama demà. Passejaré la bandera per Madrid sense cap ànim de provocar i sé que amb l'afició de Bilbao hi haurà la mateixa cordialitat que em diuen que hi va haver a València fa quatre o la que vaig veure, també a la Puerta del Sol, l'any 84.

Ara no és delicte

Però a Madrid no m'hi sento benvingut i no sé per què tant interès del Barça i de l'Athletic de Bilbao de jugar en aquesta ciutat si a Sevilla, a València o a Cornellà hi hauríem estat més a gust. El Madrid va mentir per no deixar el Santiago Bernabéu, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid accepta la manifestació feixista contra els separatistes i Esperanza Aguirre, que fa temps que ha confós la majoria absoluta amb la dictadura, atia l'odi demanant que se suspengui el partit, que es jugui a porta tancada i en una altra banda. Malgrat el que digui la presidenta de la Comunitat de Madrid, xiular l'himne no és delicte. Ara no. El 14 de juny del 1925, en canvi, sí que ho era. A la mitja part d'un partit a Les Corts entre el Barça i el Júpiter com a homenatge a l'Orfeó Català, els 12.000 barcelonistes que eren a l'estadi van xiular de valent l'himne espanyol que va tocar la banda d'un vaixell anglès.

Dos dies després, el general Joaquín Milans del Bosch, home fort en la dictadura de Primo de Rivera, comunicava al president del Barça que suspenia qualsevol activitat del club, inclosa l'esportiva. Tot i que la junta directiva va presentar un escrit al governador en què criticava i lamentava l'incident (" ninguna manifestación que intentara menospreciar en lo más mínimo las instituciones nacionales "), la resposta va ser inflexible. El club clausurat durant 6 mesos, tancament de Les Corts, cessar el president Gamper i "convidar-lo" a marxar d'Espanya. Així va ser. El president en funcions, Joan Coma, va pensar que aquell mig any el podríem aprofitar per sembrar la gespa a Les Corts, però l'escanyament econòmic del club també va fer inviable aquesta idea. Només la bona relació del nou president, Arcadi Balaguer, baró d'Olivar, amb el rei Alfons XIII va aconseguir reduir la sanció a tres mesos. L'episodi demostra, però, que el Barça durant tota la història ha tingut tres problemes: l'himne d'Espanya, la persecució per separatistes… i la gespa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT