Cornellà s’anima i deixa de ser un estadi embruixat (3-0)

Cornellà De LlobregatA la setena va arribar la vençuda. Gràcies a les dianes de Gerard Moreno i Piatti, l’Espanyol per fi va saber què era guanyar un partit de Lliga davant els seus aficionats, 195 dies després del triomf contra l’Eibar en l’última jornada del curs passat. A falta d’un joc que continua sense ser lluït, amb l’ambició en va tenir prou per tombar un Leganés (3-0) correcte al darrere, però inofensiu en atac en el seu debut a l’RCDE Stadium. L’Espanyol necessitava una tarda plàcida com aquesta a casa. D’una banda, per convertir en confiança els dubtes que arrossegava quan jugava a casa. De l’altra, per donar una alegria a una afició que necessita els triomfs locals per parlar d’unió i aparcar les divergències. A falta d’una grada d’animació, va ser l’equip qui va animar tot l’estadi.

I això malgrat que el primer temps va ser més aviat gris i no va tenir un dominador clar. La lesió del porter visitant, el basc Serantes, va ser l’únic que va trencar la monotonia. D’ocasions, ben poques. Alguna internada de Pitti i Aarón per l’esquerra, i alguna acció a pilota aturada del Leganés, però els dos conjunts van firmar una treva temporal i van pactar decidir el duel en el segon temps. Al descans, conscient que calia fer alguna cosa més, Quique Sánchez Flores va fer una declaració d’intencions donant entrada a l’equatorià Felipe Caicedo en el lloc d’un apagat Reyes. El canvi va alliberar Leo Baptistão, que des de la banda, allunyat dels centrals rivals, va trobar espais per ferir un Leganés a qui no li va anar bé l’inici de la represa.

Segona part d’alegries

Una falta de Jurado la va recollir Piatti, que li va deixar a plaer a Gerard Moreno perquè estrenés el marcador des de l’àrea petita amb un gol que va donar inici a un segon temps en què les coses els van sortir bé als locals. Era el sisè gol del perpetuenc, que és a un del millor registre que va firmar amb el Vila-real. Engrescat, l’Espanyol va saber aprofitar els minuts d’incertesa dels visitants per doblar l’avantatge. Aquest cop va ser Piatti qui va resoldre una deixada de Baptistão finalitzant amb èxit un contracop perfecte.

Amb el vent a favor, l’Espanyol va resguardar-se, cedint la iniciativa al Leganés, que va topar amb el mur blanc-i-blau. Diop va substituir un malhumorat Baptistão a qui no li va agradar el canvi, ja que es movia còmode en un escenari que li era ideal per poder engreixar les seves estadístiques golejadores. Amb mitja hora de joc al davant, Quique Sánchez Flores va apostar per la prudència. Els deures ja estaven fets, només calia no esguerrar-los. I d’això se’n va encarregar una teranyina defensiva que comença l’entramat pels davanters, i segueix per la resta de companys. Cada ofensiva del Leganés trobava una cama blanc-i-blava per desfer les esperances dels de Garitano, que mai van importunar Diego López. El gallec no ha encaixat cap gol en sis dels darrers set partits, i amb 9 gols en 11 jornades (0,81 gols rebuts per partit), ja és el porter amb millors registres de Primera.

Un mur solidari que continua adquirint confiança jornada rere jornada i que en els últims set partits només ha sigut capaç de superar l’Eibar. Créixer des de darrere per anar agafant confiança en atac. Tanta confiança que ben poca cosa, una passada mesurada a l’espai de Jurado, la va aprofitar Piatti per firmar la sentència amb el seu segon gol personal. Amb cinc dianes i set assistències, l'argentí és el jugador de la Lliga amb millor còmput global conjunt d'aquests dos registres. La premissa que defensava Quique va traslladant-se a poc a poc a la gespa, per més que l’Espanyol que vol encara és lluny del que es veu. Cornellà ja no és una casa embruixada, i ja veu guanyar un equip que s’abraça i somriu.