Cremar etapes sobre dues rodes

Lleida“En un futur vull formar part de la selecció espanyola de ciclisme en pista i això podria passar l’any vinent”. Amb aquesta mentalitat s’entrena cada dia la jove lleidatana de 16 anys Maria Banlles, guanyadora de cinc medalles al Campionat d’Espanya de ciclisme en pista disputat a Tafalla aquest any.

La Maria ha viscut sempre lligada al ciclisme. “Des de molt petita, des dels quatre anys, que faig BTT amb el meu pare”, explica la ciclista d’Alfarràs. Filla d’un gran aficionat a les dues rodes que també s’hi havia dedicat, no va ser fins als 11 anys que la Maria va trobar el seu pigmalió, que li va obrir les portes de la competició: el lleidatà Ramon Simó, el seu entrenador fins a l’any passat. Simó la va descobrir quan encara no tenia els 12 anys en una competició al Velòdrom de Lleida i va tenir molt clar que aquella noieta “tenia moltes aptituds”. Durant uns quatre anys han sigut parella professional, ja que l’entrenava gairebé cada dia en un velòdrom, el de la capital del Segrià, que segons la Maria cal renovar de forma urgent: “Ens entrenàvem allí amb el risc de fer-nos mal, perquè l’asfalt està molt deteriorat i no va bé per a les bicicletes. A més no podíem córrer massa per por de caure”, explica.

Després de dos anys entrenant-se només amb pista, la Maria va començar també a fer carretera per poder destinar més hores a la bicicleta. Així va arribar el moment de deixar la BTT per centrar-se en les altres dues disciplines. L’any passat va rebre una beca per estudiar i entrenar-se al centre català de tecnificació de l’Esport Joaquim Blume, on combina les hores de classe amb les hores destinades a anar sobre la bicicleta. “Molts dies ens llevem a dos quarts de set del matí, fem classe i, en època de competicions, ens entrenem cinc hores diàries”, explica la Maria, que vol continuar estudiant aquí i, si pot, quedar-se a Barcelona per cursar la carrera d’INEFC.

Per arribar a obtenir aquesta beca la Maria ha participat en moltes curses i competicions i ja fa tres anys que va guanyar les primeres medalles a escala nacional: un or en 500 metres pista i dues plates en velocitat i velocitat per equips. “La força d’un esportista professional està tota al cervell. Pots estar fort físicament però si no ho estàs mentalment no surt tan bé”.

Aquest any, cremant etapes i seguint millorant, ja ha obtingut cinc medalles més. “M’hauria pogut anar molt millor, el segon dia estava desanimada i gràcies als ànims d’entrenadors i companys em vaig recuperar”. Per als esportistes junior és molt important el suport moral que tenen a la seva disposició a la mateixa escola de tecnificació. “Pensa que jo m’entreno moltes hores diàries durant tot l’any per poder fer les marques que faig, i quan no me’n surto em decebo”, es justifica la Maria tot i reconèixer que ja esperava una bona puntuació al campionat.

És una lluita diària. Cada dia continua estudiant una mitjana de quatre hores i entrenant-se entre dues i tres. La Maria se sap afortunada perquè només hi ha quatre becats de la seva categoria a tot Catalunya. “La meva idea és acabar el batxillerat aquí i continuar fent estudis superiors a Barcelona”. El pròxim repte de la ciclista lleidatana és la participació als campionats de Catalunya i al setembre tornar a competir a escala nacional en les proves de contrarellotge. A més explica tota orgullosa que el seu germà, el Joan Banlles, també competeix dins el món del ciclisme però en categories inferiors i està aconseguint bons resultats.

Fins al setembre la Maria Banlles no podrà parar, ja que si tot va bé haurà de participar als Campionats d’Espanya de contrarellotge. Però la jove lleidatana, sap que la seva força és sobretot mental: “Si tu et fiques al cap que aguantaràs, les coses sempre et surten millor”. Força al cap i força a les cames per poder arribar a la selecció i ser internacional.