L'Espanyol conquereix Mendizorrotza per primer cop en Lliga (0-1)

VitòriaL'Espanyol n'ha tingut prou amb cinc minuts de bon futbol per conquerir Mendizorrotza per primer cop en Lliga. Tres punts molt valuosos sota la fina pluja de Vitòria, on Gerard Moreno ha passat de dimoni a àngel en només dos minuts d'autèntica bogeria. En el minut 79 ha errat un penal per mans d'Alexis que Pacheco li ha aturat. Pocs instants després, però, s'ha refet de l'errada i ha rematat al fons de la xarxa una centrada des de l'esquerra de Piatti, gràcies a la qual ha firmat la tercera victòria de la temporada. I ja fa sis partits que no perd.

Amb Reyes i Jurado en el lloc dels lesionats Baptistao i Roca, la proposta de Quique era clara: no entrar en el joc vertical i directe dels locals, prioritzant un estil més associatiu, amb més control de pilota. Els dos andalusos, però, han tardat més de mitja hora a connectar amb cert encert en posicions de perill prop de l'àrea rival. Fins llavors, l'Espanyol s'havia disposat com de costum quan és visitant: replegat en camp propi amb tots els efectius, esperant una errada de l'Alabès per poder sortir amb rapidesa a la contra.

N'ha concedit ben poques, d'ocasions, el conjunt de Pellegrini, molt prudent i solidari amb les ajudes defensives. Impedint el joc interior dels blanc-i-blaus, desconnectava els seus principals perills. En aquest escenari, patia Gerard Moreno, aïllat dels seus companys, així com Reyes i Jurado, incapaços de trobar el perpetuenc entre el mar de samarretes locals. L'Alabès ha portat la iniciativa d'entrada, especialment amb centres per la banda d'Espinoza i Theo, dos punyals que han fet anar de corcoll els laterals espanyolistes. La falta d'empenta en el remat final, però, donava aire a un Espanyol que trobava tranquil·litat quan Diego López, sempre ben col·locat, blocava els remats de cap de Deyverson.

En el primer temps, un xut enroscat de Jurado des de fora de l'àrea i una falta al travesser de Reyes han estat els únics avisos blanc-i-blaus a la porteria d'un Pacheco poc exigit. La falta de recursos ofensius l'Alabès la compensa amb un sistema defensiu impermeable. Li facilitaven la tasca el fet que ni Piatti ni Hernán, dos dels principals arguments dels espanyolistes en atac, es mostressin gaire participatius. Sense el seu dinamisme, l'Espanyol perdia pràcticament tota la capacitat de desequilibri i es tornava previsible.

Sense suport a dalt, a Moreno li costa ser l'única referència, ja que la falta de físic el fa vulnerable davant els defenses rivals. L'Espanyol ha disposat d'uns minuts de pausa i control a la represa, però s'han esvaït de seguida. Qui més s'estirava i s'arronsava era l'Alabès, més predisposat a arriscar que un Espanyol més centrat a no cometre errades que a proposar. Cap dels dos conjunts, però, ha acabat de tenir l'empenta necessària per endur-se el partit. Lluny de guanyar en ritme i ocasions, en el segon temps la constant eren les interrupcions i les targetes. Amb tot obert, l'escenari semblava ideal per al debutant Óscar Melendo, que ha entrat pel lloc d'Hernán. Un gol anul·lat a l'Alabès, però, ha portat Sánchez Flores a apostar per la prudència. Així ha donat entrada a Diop, que ha substituït un fatigat Reyes.

El senegalès ha pogut obrir la llauna, però ha enviat una pilota fora de l'estadi quan Pacheco estava venut a la gespa. Era la primera ocasió espanyolista del segon temps, l'única a banda del penal i el gol, xifres que expliquen la falta d'atreviment d'un conjunt que s'ha deixat anar al tram final, quan ha fet un pas endavant. El penal –el primer en l'últim any natural, des del 23 d'octubre del 2016– semblava un tot o res, però l'Espanyol no ha defallit i ha trobat un cop de fortuna en l'acció posterior. Tercer triomf del curs ple de patiment, però suficient per fer un altre salt a la classificació.