Publicitat
Publicitat

El concert de Shakira va començar amb molt de retard perquè es va esperar l'arribada dels jugadors

Crònica d'una llarga espera

Estadi Lluís Companys mig buit. O mig ple, ara que tots tenim l'optimisme culer. Quan acaba el teloner, Dani Martín, s'omple una mica. Entre el públic, hi ha molt texà, molta samarreta de tirants, molta bufanda i samarreta del Barça, més mossa de vint i trenta que no pas de quinze, moltes compatriotes de Shakira. Al meu costat un pare acompanya una noia que ja té edat per anar-hi amb una amiga... Després es canvien de seient i s'instal·la al seu lloc una família sencera. Al davant, una noia amb vel islàmic frisa per veure sortir Shakira a l'escenari.

Abans que surti sentim crits en un sector del públic. Deuen haver arribat els jugadors. Això delata que l'operació de màrqueting perpetrada per Piqué ha funcionat: hi ha molta fan afamada de futbolistes. La zona de platea de l'estadi s'ha tancat i només n'utilitzen la meitat. Al final, dues llotges alçades són les que acullen els futbolistes i la resta de vips .

Shakira hauria d'haver començat a les deu en punt. Però no apareix. Música màquina per entretenir un públic que es va desinflant. Una parella que es magregen mentre esperen ja van com una moto amb tanta estona fent temps. La gent crida " Fuera! Fuera! " Hi ha una mocadorada molt dispersa. Van arribant vips a la llotja on hi ha els jugadors. Cada vegada que n'arriba un hi ha cridòria i al final fins i tot exclamacions de queixa. A les 23.10 h sembla que comença. Però no. Una cançó que reitera un Wiki wiki , però del Waka waka res de res. Finalment, a les 23.18 surt! Ovació refredada. Si hagués sortit abans...

De segona cançó, Ahí te dejo Madrid (Ehem... Indirecta?) i a continuació discurs en català impecable. "Estic contenta de ser avui a Barcelona, en un dia en què hi ha tant per celebrar. Perquè ara això és casa meva". En els primers quinze minuts ja hi ha hagut bon moviment de malucs, ha tocat l'harmònica, s'ha posat de quatre grapes a l'escenari i ha parlat en català. Bona arrencada per a una audiència una mica cansada.

Canta " Quiero vivir la vida, quiero vivir contigo " i fa una pausa per recordar amb qui vol viure ella: "Amb el número 3 del Barça!", i Piqué puja a l'escenari amb l'ovació esverada. Al darrere també pugen Xavi, Villa, Sergio, Bojan i Pedro. Shakira els dóna una lliçó magistral de moviment de malucs. Els futbolistes hi posen més voluntat que encert. Tal com es mouen sobre l'escenari no diries mai que són els millors jugadors del món. Villa es vol morir, de vergonya. Per sort, no triguen a baixar de l'escenari. I Shakira canta Inevitable des de l'enamorament més absolut. Ha fet aturar els músics només començar i ha canviat la lletra per tornar a recordar el número 3. Tot el concert té connotaci ons molt sexualitzades, no sé si per culpa del 3 o de l'artista. Hi ha una exclamació quan s'estripa l'armilla. A sota hi porta uns sostenidors daurats, però l'espasme global és notori.

A l'hora de tancar aquesta crònica, sembla que el millor encara ha d'arribar... Ni Waka waka ni la sorpresa que ha promès Piqué. Shakira canta Loca por mi Piqué en comptes de Loca por mi tigre . El públic, entusiasmat. I jo, com diu la cançó, " Creo que empiezo a entender... " que sóc al concert de l'amor absolut.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT